La comarca és una àrea de transició, una suma de contrastos manifestats tant en el relleu com en la vegetació. La configuració accidentada no es basa en grans altituds, sinó en l'acció erosiva dels seus rius, que han tallat impressionants paisatges calcaris de crestes i depressions que arriben als 400 m a la vall de Mena. La riquesa de les seves valls la fa una comarca indicada per realitzar rutes i passejos admirant fenòmens capritxosos com les gorges, els congostos o les successions de meandres en un paisatge fluvial d'autèntic espectacle. 

Des del Monte de Santiago, al límit amb el País Basc, es pot observar un dels paratges més impressionants, el salt del Nervión, amb més de 300 m de desnivell. La zona està esquitxada per cabalosos salts d'aigua en constant joc amb les roques, als quals caldrà prestar la màxima atenció. Exemples d'això són les poderoses Fuentes del Cadagua, que brollen des dels Montes de la Peña, les cascades de San Miguel i de Peñaladros en la vall d'Angulo, els ràpids i cascades de l’Engaña, el Pozo del Infierno o el pont natural excavat pel Nela a Puentedey.

Recorreguts en què el parrup o la violència del so de l'aigua sempre acompanyarà entre l’espessor d'humits boscos atlàntics. Fajos, roures, aurons, bedolls, grèvols i avellaners es barregen amb algunes espècies mediterrànies i destaquen una realitat bioclimàtica peculiar. Això propicia a la vegada que convisquin a les seves terres les activitats ramaderes i pastorals pròpies d'un àmbit muntanyenc amb l'agricultura de cereal i horta. La mà de l'home no ha estat capaç de doblegar aquesta natura salvatge que aconsegueix la seva major espectacularitat en la frondosa fageda del Monte de Santiago o en els aiguamolls de Montija. 

En una zona de gran riquesa paisatgística se situa Medina de Pomar, amb un interessant conjunt urbà en què destaquen el monestir de Santa Clara i l'espectacular alcàsser dels Velasco. Antic enclavament senyorial a la vora del riu Trueba, la seva fundació s'atribueix als mossàrabs i més tard va ser un enclavament senyorial dels Velasco. Aquests van escometre l'edificació de l'altiu alcàsser, que en l'actualitat alberga el Museo de las Merindades. L'esmentada família noble va construir també el monestir de Santa Clara en què destaquen valuoses peces artístiques, a més de l’església i la bella capella de la Concepción.

Al seu nucli antic, la localitat conserva un bell traçat medieval amb empremtes del call jueu. Altres visites imprescindibles són l'arc de la Cadena, el convent de San Pedro, les esglésies de Santa Cruz i de la Virgen del Rosario, i l'hospital de la Vera Cruz. Avui dia Medina és un dels nuclis més urbans de la comarca i és un important centre de serveis i comerços, que a més incrementa enormement la població durant els mesos d'estiu. El seu entorn destaca pel seu interès paisatgístic i està delimitat per les valls de Mena i Tobalina i la serra de Tesla.