|
|
 |
|
Xerès de la Frontera és un enclavament privilegiat que compta en la seva rodalia amb els millors pobles de la costa i la muntanya
|
|
|
A poca distància de les províncies de Sevilla i Huelva, el poble gadità de Xerès de la Frontera és una porta oberta al turisme a Andalusia. Entre els seus atractius pròxims destaquen la Costa de la Luz i poblacions tan turístiques com Sanlúcar de Barrameda, Chiclana de la Frontera o Cadis capital, així com l’urbanisme integrat en la natura dels Pueblos Blancos
|
|
|
|
Sanlúcar de Barrameda |
|
A prop de la frontera amb Huelva, al marge esquerre de la desembocadura del Guadalquivir i davant del mateix Parc Nacional de Doñana, es troba aquest poble que comparteix amb Xerès la fama dels cellers. No es pot deixar de tastar la manzanilla ni de contemplar les curses eqüestres a la platja. I és que aquest poble té arenals turístics com els de Bajo de Guía, La Calzada, Las Piletas o La Jara.
El seu traçat urbà prové de la dominació musulmana i manté l’estructura d’aquella època, carrers estrets que desembocaran al mar i al riu. Entre els seus monuments hi ha el castell de Santiago del segle XV, el palau dels infants d’Orleans i Borbó, actualment ajuntament o el dels ducs de Medina Sidonia, seu de l’arxiu municipal. De les seves obres religioses destaquen l’església de Nuestra Señora de la O, i el convent de Santo Domingo, del segle XVI.
|
|
|
Arcos de la Frontera i els Pueblos Blancos |
|
La Ruta dels Pueblos Blancos consta de dinou pobles molt pintorescos, distingits per les petites cases de cara blanca. És un itinerari molt recomanable per a gaudir d’una arquitectura serrana andalusa en un entorn de sol, calma i deliciosa gastronomia. El punt de partida des de Xerès cap a l’est està a Arcos de la Frontera, bell poble assentat sobre una penya rogenca sobre el riu Guadalete. Aquest privilegiat assentament ofereix precioses vistes sobre la serra. Els seus racons fan gala d’una construcció típica andalusa amb forta herència àrab. El nucli antic de laberíntics i emblanquinats carrerons, façanes barroques i renaixentistes adornades amb escuts i flors, conforma una bella estampa que perpetuen pobles gaditans com Bornos, Setenil, Grazalema, Zahara de la Sierra i altres de malaguenys com Ronda. |
|
|
Puerto de Santa María |
|
|
Com una de les poblacions més insignes de la Costa de la Luz, aquesta vila discorre entre pinedes, maresmes i platges al bell mig de la badia de Cadis. La localitat conjuga l’ecosistema del seu parc natural amb un emblemàtic nucli urbà i exhaustius equipaments de cara al turisme de platja, amb ports esportius, camps de golf i luxosos complexos residencials i hotelers.
|
|
|
Cadis |
|
 |
| |
| |
D’origen fenici, aquesta capital de província ubicada en una península, conserva un important llegat com a històric port atlàntic. Puerta Tierra marca la línia imaginària entre la Cadis tradicional i la moderna. Com a monuments més importants tenim la catedral, amb una cúpula de taulellets grocs, l’antic teatre romà i la catedral vella. Testimonis de la història democràtica són el Monumento a las Cortes Liberales o el Oratorio de San Felipe Neri, monument nacional en què es va debatre la Constitució liberal de 1812. La capital es mou en places plenes de vida com la de San Juan de Dios, on s’aixeca l’estructura neoclàssica de l’Ajuntament, la del Tío de la Tiza o el mercat central. Les millors vistes del mar les ofereixen passejos com el de l’Alameda de la Apodaca, el parc Genovés i la platja de la Caleta. No es poden oblidar construccions religioses com l’església de Santa María i el convent de Santo Domingo, la parròquia de la Palma o la del Carme, ni tampoc museus com l’arqueològic i de Belles Arts o el Museu Històric Municipal. |
|
|
San Fernando |
|
|
Al cor de la badia de Cadis es troba aquesta ciutat històrica comunicada amb la capital mitjançant una llengua de terra de vuit quilòmetres. Si parlem d’arenals, destaquen l’extensa platja del Castillo. Entre el seu patrimoni històric es pot destacar el castell medieval de San Romualdo, l’església Major del segle XVIII i el Museu Naval. |
|
|
Chiclana de la Frontera |
|
|
A 22 quilòmetres de la capital hi ha aquest terme integrat en el Parc Natural de la Badía de Cádiz i el major interès turístic del qual està a la platja de la Barrosa i al balneari d’aigües medicinals de Fuente Amarga. Entre el seu bell nucli urbà predomina el color blanc i sobreïxen monuments com l’ermita de Santa Ana, del segle XVIII, l’església de San Juan Bautista, del segle XIX, o el castell de Sancti Petri, del segle XIII, una antiga fortalesa militar.
|
|
|
Medina-Sidonia |
|
|
Un altre enclavament històric, famós per les ramaderies de braus, s’ubica al sud dels pobles blancs. Va passar per civilitzacions com la fenícia, la romana i la musulmana, encara que el seu major esplendor arribaria quan va esdevenir seu del ducat de Medina Sidonia. Entre les restes més antigues tenim el pont romà i les clavegueres del segle I. Ja dels segles XIII i XIV són les restes del castell àrab de Torrestrella, i dels arcs de la Pastora, Belén i Puerta del Sol. Entre els edificis religiosos cal citar el monestir de San José del Cuervo, el convent de les Descalzas, l’ermita visigòtica dels Santos Mártires i l’església de Santa María de la Coronada, exemple del gòtic tardà gadità. |
|
