Els pobles gironins viuen en una bella amalgama mediterrània dels dos elements naturals fonamentals; la muntanya i el mar. La comarca del Baix Empordà és coneguda pels seus paisatges de natura agresta. Ocupa la part central de la línia litoral de la província, que es denomina Costa Brava.

L’itinerari pot començar al sud amb un dels més bells enclavaments turístics de la Costa Brava. Es tracta de Sant Feliu de Guíxols, on es pot gaudir de la platja en un context de natura abrupta. El seu passeig marítim és tota una delícia. 

Imprescindible és la visita al seu conjunt arquitectònic encapçalament pel monestir romànic de Sant Pere de Rodes, que va ser un dels més importants i poderosos de l’ordre benedictina. El conjunt l’integren dues torres i la Porta Ferrada, del segle X. Si el temps ho permet, caldrà donar compte del seu museu municipal, les torres, el Mercat Cobert o l’Arc de Sant Benet.

Caldrà desplaçar-se un poc cap a l’interior per tobar Santa Cristina d’Aro. Aquí el major interès l’acapara el nucli romànic de Romanyà, on destaca especialment l’església preromànica de Sant Martí, tant per la peculiar estructura com pel conjunt d’elements que la formen.

Es torna després a la costa per visitar tal vegada el centre per excel·lència de la Costa Brava: Platja d’Aro. És famosa per la seva activitat comercial i la xarxa d’allotjaments, botigues, pubs i terrasses que rodegen la platja, principalment en la gran avinguda. El fi arenal està poblat dia i nit. Castell d’Aro ofereix en contraposició una imatge tradicional i medieval que resisteix l’explosió turística.

Un altre poble important és Palamós, l’activitat marinera del qual és una tradició tal que avui en dia continua sent una capital pesquera. Compta amb el port més important de la província de Girona i és, per tant, el lloc ideal per a amerar-se de les tradicions en un ambient tranquil.

La dualitat de tota la comarca queda patent als municipis de Calonge i Sant Antoni. El primer se situa a l’interior i hi sobresurt la seva fortalesa medieval. Sant Antoni, en canvi, s’ubica en primera línia de costa i fa gala d’un extens i plaent passeig marítim, així com de múltiples i capritxoses cales. 

Encara que si es volen cales, la zona costanera del municipi de Mont-ras, que compta amb la resguardada cala del Crit, d’una bellesa especial. O les de Palafrugell; Calella, Llafranc i Tamariu. La primera va albergar en l’antiguitat un poble de pescadors i es configura avui en dia com una de les més sol·licitades de la Costa Brava. Destaquen en ambdues localitats els camins de ronda, que voregen el litoral sense perdre de vista el mar.

Seguint cap al nord per l’interior es troba Forallac, format per un conjunt de pobles amb cascos medievals, entre els quals destaca Peratallada. Aquest poble presenta l’estampa medieval típica amb els seus carrerons de pedra irregulars dins d’un recinte murallat i coronat per la torre mestra del castell. 

El recorregut cultural segueix en la capital de la comarca i de la ceràmica. En la Bisbal d’Empordà destaca aquesta producció artesana, com mostren les botigues que poblen el carrer de l’Aigüeta, les fàbriques de ceràmica i el Museu Terracota.

De tornada a la salvatge costa, s’arriba a Begur, on caldrà visitar el castell i la colonial Casa dels Americans. Tampoc convé perdre’s els seus camins de ronda i cales entre penya-segats com Sa Riera, Sa Tuna i Aiguablava. Pròxim es troba el poble gòtic de Pals, que s’aixeca en la part alta d’un tossal conservant el traçat medieval. El seu interès monumental està justificat als seus carrerons, torres i altres edificis.

L’itinerari porta per fi a la senyorial Torroella de Montgrí, al seu extrem nord, amb joies monumentals com la torre de Bruixes, el castell, el portal de Santa Ceterina o el mirador. Prop es troba un dels més bells racons de la Costa Brava. És la torre-masia de l’Estartit, que desafia la força del mar des d’un penya-segat.

La localitat també rep el visitant amb el Parc Natural de les Illes Medes, integrat per dues petites illes i per un conjunt d’illots i esculls. La part submergida ha generat complexos ecosistemes que fan que sigui tot un reclam per als submarinistes.