 
Els pessebres més espectaculars d'Espanya
|
|
|
|
|
Per Nadal els carrers de les ciutats espanyoles s'omplen d'una gran varietat de naixements.
|
|
|
La tradició d'instal·lar un pessebre ha transcendit, des de fa molts anys, de la posada en escena domèstica fins a convertir-se en tot un dispositiu artístic en què s'impliquen, normalment, les institucions municipals, entitats religioses o financeres.
|
|
|
|
Pessebres mediterranis |
|
Per les seves dimensions, pel nom de l'artista a qui s'encarrega o per qualsevol altra peculiaritat, tant si el conformen figures vivents com si disposa d'un circuit d'aigua o un joc de llums que simuli el dia i la nit, són molts els pessebres que han adquirit una gran fama, i cada any es plantegen nous reptes per deixar impressionats els visitants. Destaca per exemple el de l'Ajuntament de València, que aquest any té 1.200 figures disposades en 300 metres quadrats. S'hi representen tres escenaris bíblics enclavats a Betlem, Natzaret i Egipte, on es reconstrueixen alguns dels paisatges més bonics de l'Antic Testament. A Alacant han anat una mica més enllà i es pot visitar, durant tot l'any, el Museu dels Pessebres, que aquests dies gaudeix del nombre més alt de visitants. El museu el gestiona el Patronat Municipal de Pessebres i hi col·labora l'Associació de Pessebristes. Els que ara s'exposen intenten transmetre un missatge de pau, associat a la Palestina de fa 2.000 anys. |
|
|
El caliu de Nadal |
|
Ja a Andalusia, concretament a Màlaga i Almeria, una institució financera organitza tradicionalment exposicions de pessebres amb un gran seguiment popular. Així, doncs, a la catedral de Màlaga es pot visitar aquest any un gran pessebre napolità. Aquest naixement s'inspira en els que ja hi havia en el segle XVIII i s'assenta sobre 55 metres quadrats. A l'Aula de Cultura d'Almeria es pot gaudir de la recreació de vint escenes nadalenques mitjançant diorames. Xerès és famós pel Pessebre dels Pares Caputxins, que aquest any ha estat col·locat en una extensió de 15 metres quadrats. Té 120 figures que els seus homòlegs napolitans els han deixat perquè les exhibeixin als milers de fidels visitants que cada any visiten el pessebre en una de les plantes baixes del convent. |
|
|
Concursos i exposicions |
|
|
 |
| |
|
|
A les Canàries destaca el pessebre monumental que cada any organitza l'Ajuntament de Puerto del Rosario al Barranco Pilón. Algunes de les peces tenen moviment i destaca el fet que els escolars de la població col·laboren en la seva disposició i execució. A Vigo s'exposen els participants i els guanyadors del ja clàssic concurs de pessebres, a la sala I del Centre Social Caixanova. Un dels pessebres més bonics de Ciudad Real és el que té lloc al Conservatori de Música Marcos Redondo, aquest any obra de la Germandat de Nuestro Padre Jesús de Nazareno y María Santísima del Amparo en su Gracia y Esperanza de la Parròquia de Sant Pere Apòstol. També a l'Ajuntament d'aquesta ciutat manxega es pot observar el pessebre obra de l'escultor murcià Manuel Nicolás. La parròquia de la Consolació a Santander ofereix cada any un dels pessebres més visitats del nord. El d'aquest any té 200 figures, set de les quals són mòbils, i un enregistrament que explica als visitants el naixement de Jesús. La localitat lleonesa de Cerezales del Condado gaudeix d'una llarga tradició en la mostra d'un dels pessebres més vistosos de la Península. Té efectes especials, bombes d'aigua i es munta sobre una superfície de 86 metres quadrats. |
|
|
Pessebres vivents |
|
 |
| |
| |
Parlant ja de pessebres vivents, un dels més espectaculars té lloc a la localitat madrilenya de Buitrago de Lozoya. Més de dos-cents actors col·laboren en la representació de 27 escenes nadalenques guarnits amb la vestimenta de l'època, i traslladen el visitant al llogarret que va veure néixer el fill de Déu. Es representa en cinc ocasions, com a mínim, al llarg de tota la festa. Al pessebre de Bàscara, a la província de Girona, es reviuen aquestes escenes i ambients amb 300 actors i també es representa durant diversos dies. Es poden trobar altres pessebres vivents a les Torres de Fals (Fonollosa, Barcelona), Sant Guim de la Plana (Lleida), Peralta (Navarra), Alcanadre (La Rioja), Castroponce (Valladolid), Candelada (Àvila), Pozo Alcón (Jaén), Bribes (la Corunya) o Arcos de la Frontera (Cadis). El pessebre de la localitat madrilenya d'El Escorial té la particularitat que les seves figures arriben a tenir dimensions naturals, mentre que a Leganés el pessebre s'ha col·locat aquest any al Centre de Serveis Socials i s'inspira en el Caire. El pessebre de la Comunitat de Madrid s'ha instal·lat aquest any a la Reial Casa de Correus. Disposa de més d'un centenar de figures disposades en una superfície de 120 metres quadrats. Un nombrós grup de voluntaris ha col·laborat en la seva instal·lació. El pessebre de Granada és especialment particular, ja que s'ubica en un edifici prefabricat d'inspiració mudèjar, instal·lat al centre del pati interior de l'Ajuntament. Una de les ciutats que més quantitat de pessebres ofereix als seus ciutadans i visitants és Sevilla, atesa la seva arrelada tradició religiosa i el gust de la seva població per la imatgeria, que els porta també a organitzar els actes de Setmana Santa probablement més coneguts del món. Hi destaca el pessebre monumental de la Catedral, concretament a la capella de Sant Pere, que aquest any ha anat a càrrec del Grupo Belenista La Roldada. |
|
