 
Bolonia: platges, dunes i ruïnes romanes
|
|
|
|
|
En un entorn de platges i turisme de costa descansen les restes il·lustres d’una antiga ciutat romana. La badia de Bolonia es distingeix de la resta de platges de la costa de la Luz gràcies a l’aportació cultural de Baelo Claudia
|
|
|
A uns 12 Km del centre Tarifa es troba Bolonia, una pedania d’aquesta localitat que destaca per la seva platja, però especialment per la seva rellevància històrica. En la part oest de la cala s’ubica el jaciment arqueològic de Baelo Claudia, que vigila aquest tram de la costa gaditana i de vegades l’africana, que s’albira al davant. |
|
|
Arquetip de ciutat antiga |
|
|
La seva importància resideix en la multitud d’elements que permeten formar-se una idea de com era una polis romana. En efecte, les restes de Baelo Claudia són el conjunt clàssic més complet de tota la Península, amb multitud d’edificis, com ara teatre, fòrum, mercat, termes, temple d’Isis, basílica, factories de saladures, aqüeducte, estàtua de Trajans o habitatges. |
|
|
Història romana |
|
Baelo Claudia va néixer a finals del segle II a. C. com una ciutat comercial i era un nexe important amb el Nord d’Àfrica. La indústria pesquera va ser intensa, com ho proven les factories de saladura que encara es conserven, i el “garum” va ser una de les principals fonts de riquesa. Sota el regnat de l’emperador Claudi (41-54 d. C.) se li atorga el rang de municipi romà, amb la qual cosa es converteix en la ciutat comercial més pròspera de la Península. En el segle II d. C. entra en declivi. Hi ha constància que un terratrèmol va destruir gran part de la ciutat, que no va aconseguir recuperar l’antiga esplendor. El seu pes específic dins de l’imperi es va anar esvaint fins al segle VII, quan s’abandona definitivament i la sorra s’apodera dels edificis. A aquesta sorra cal agrair la conservació d’aquest magnífic conjunt històric, on encara hi ha molt per descobrir. |
|
|
Un passeig pel passat |
|
 |
| |
| |
L’entrada al recinte murallat es du a terme per la Puerta Este o Puerta de Carteia. El primer tret que s’aprecia és una distribució rectangular dels carrers entorn de les dues vies principals que formen una perpendicular a l’altura del fòrum. Aquest edifici és el centre al voltant del qual es troben la majoria d’edificis públics, com la basílica, enllosada amb escalinates a l’est i a l’oest. Al centre, rodejat de columnes, s’aixeca l’estàtua blanca de Trajà, de tres metres d’alçària. En realitat és una rèplica de l’original que es troba en el Museu Arqueològic de Cadis juntament amb altres peces de l’entorn. Aquesta plaça reunia la vida política i religiosa i era seu dels debats públics, albergava la cúria o senat local. Al nord és l’arxiu municipal o tabulàrium i un carrer que els separa de l’edifici que es dedicava possiblement al culte de l’emperador. En la cara nord del fòrum és també el capitoli, amb una gran escala d’entrada, un lloc ideal per a immortalitzar la visita. Un altre dels punts de major interès és la terrassa coneguda com a tríada capitolina, tres temples bessons dedicats a Júpiter, Juno i Minerva. Aquests no van ser suficients per a la pluralitat de l’imperi i va caldre edificar un temple a la deessa egípcia Isis, que és l’únic que es conserva amb la planta completa a la Península. A l’oest s’ubica el teatre, que aprofitava el desnivell del terreny per a la construcció de les grades. Des de les set entrades o vomitoris es podia accedir a tots els nivells. Avui en dia, serveixen com a marc per a les belles vistes de la platja i l’entorn dunar. Les termes s’ubiquen a la zona sud-oest, on s’aprecia un sistema de calefacció i les distintes sales destinades a la neteja. No es pot abandonar el recinte sense una visita a la fàbrica de saladura, en la part més pròxima a la platja. Aquesta va ser una de les parts que va emergir abans de la sorra i dóna testimoni que Baelo Claudia va ser la fàbrica de saladura més gran de la Península. Un enclavament històric màgic amb el mar com a teló de fons i on possiblement hi hagi més tresors per descobrir. |
|
|
Aires d’Àfrica |
|
Encara que sigui difícil, no cal deixar que la meravellosa visió de la polis romana eclipsi l’atenció que mereix l’entorn natural en què s’ubica. Per alguna raó els romans triarien la bella i salvatge badia de Bolonia com a punt d’unió amb els seus interessos africans. Avui en dia conserva una natura exuberant en una de les més agradables platges de la costa de la Luz. La de Bolonia és una platja de sorra blanca ideal tant per al submarinisme com per a la planxa de vela. Però fins i tot a l’hora de prendre el sol, el llegat cultural rodeja el visitant. En el mateix arenal es poden veure pedres tallades en què els visitants es reclinen. A més, el vent de llevant assota la costa i potser porta aires de la costa africana que tan propera sembla en els dies clars. Peculiaritats que fan que sigui una platja fascinant que ofereix experiències inèdites.
|
|
|
MÉS INFORMACIÓ: |
|
Baelo Claudia
Cala de Bolonia s/n - 11380 Tarifa (Cadis)
Tel: 956 688 530
Fax: 956 688 560
baeloclaudia.ccul@juntadeandalucia.es
www.juntadeandalucia.es/cultura/baeloclaudia Horaris
De l’1 de març al 31 de maig, de dimarts a dissabte, de 10.00 a 18.30 h.
De l’1 de juny al 30 de setembre, de 10.00 a 19.30 h.
De l’1 d’octubre al 31 d’octubre, de 10.00 a 18.30.
De l’1 de novembre al 28 de febrer, de 10.00 a 17.30 h.
Diumenges i festius, de 10.00 a 13.30 h.
Tancat: Tots els dilluns, 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 12 d’octubre i 8 i 25 de desembre.
Tarifes: Gratuïta: ciutadans de la Unió Europea, amb acreditació.
Resta de països: 1,50 €.
Serveis: Visita guiada |
|
