|
|
 |
|
La història de la Cantàbria primitiva és molt rica, en concentrar alguns dels jaciments artístics prehistòrics més importants a escala mundial. Les coves d’Altamira són l’enclavament emblemàtic, però no l’únic. El Castillo, Cobalanas i Las Monedas, entre altres, són encastos essencials en la joia patrimonial prehistòrica de la regió.
|
|
|
L’excepcional bellesa de Cantàbria és tan real com llegendària. El seu patrimoni s’estén més enllà d’on arriba la vista. És així fins al punt que les entranyes de la seva fèrtil terra amaguen un dels tresors més grans, no sols entre els càntabres, sinó de tota la humanitat. Nombrosos assentaments prehistòrics van deixar, en coves, testimoni de les seves vides en forma d’art rupestre.
|
|
|
El prodigi d’Altamira |
|
|
 |
| |
|
|
Les coves d’Altamira són l’anella més visible dels descobriments arqueològics realitzats a Cantàbria, troballa que es deu a l’atzar. La casualitat va voler que el gos d’un pobletà s’introduís en una cavitat del tossal pròxim a Santillana del Mar. Aquest fortuït succés ocorregut el 1875 va donar lloc a una de les troballes prehistòriques més importants, reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1985. La cova d’Altamira s’articula en tres trams que conflueixen en l’estança principal, el gran saló dels policroms, on es troben les espectaculars pintures que han portat la concavitat a ser proclamada la “Capella Sixtina” de l’art quaternari. En aquest sector apareixen pintures superposades realitzades amb distints estils i tècniques. Destaca el Gran Panell Policrom, integrat per una vintena de bisons, una gran cérvola, porcs senglars i multitud de signes. La composició té una antiguitat superior als 14.000 anys. L’afluència massiva de visitants durant les dècades dels anys 60 i 70 van posar en perill la conservació de les pintures d’Altamira, per la qual cosa la cova ha sigut tancada al públic de manera indefinida. El Patronat de les Coves ha habilitat una rèplica, la Neocova. Aquesta reproducció rigorosa en què es combina la tecnologia més avançada amb l’exhaustiu coneixement científic, brinda al visitant la possibilitat de conèixer la bellesa del saló principal de la cova. La Neocova s’ubica al costat de la cova de les Estalactitas i el Museo de Altamira, el fons del qual té 400 objectes del Paleolític Superior, així com un gran nombre de reproduccions i material didàctic. |
|
|
Les coves del Monte Castillo |
|
 |
| |
| |
En la vora del riu Pas al seu pas per Puente Viesgo s’aixeca el Monte Castillo, una elevació calcària que conté cinc coves d’excepcional valor arqueològic. La cova d’El Castillo conté un dels conjunts més singulars de la Prehistòria d’Europa. Hi apareixen representats cavalls, bisons i un mamut, entre altres. Les referències a la figura humana se centren en la mà, motiu que apareix en més de 50 ocasions. La cova de Las Monedas s’obre a uns 675 metres de la cova d’El Castillo i és la més extensa de l’entorn. Els seus 160 metres accessibles al públic són un autèntic espectacle geològic d’estalactites, estalagmites, discos, columnes, terrasses penjades i colades de colors. En una sala petita es poden contemplar figures animals pròpies d’una fase climàtica freda. La cova de La Pasiega concentra un nombre important d’animals i signes pintats en ocre. Destaca entre els representats la figura d’un peix. A l’interior de la cova de Les Chimeneas es troben bellíssimes pintures d’animals, així com representacions abstractes. L’última troballa realitzada al Monte Castillo ha sigut la cova de La Flecha, que no té pintures rupestres.
|
|
|
Altres coves |
|
|
 |
| |
|
|
L’extens patrimoni prehistòric de Cantàbria s’estén per tot el seu territori. Altres coves d’alt interès arqueològic són Covalanas, Chufín, El Pendo i Hornos de la Peña. La cova de Covalanas o la cova de les cérvoles vermelles, es localitza al vessant nord-est de la muntanya Pando. Al seu interior, darrere d’una sèrie de punts, hi apareixen figures vermelles d’animals. En el cor de la vall de Camargo, al costat d’Escobedo, es troba la cova d’El Pendo, d’àmplia boca i vestíbul. Entre el llegat dels seus habitants destaca el "Fris de les pintures", un panell de 25 metres de llarg que conté una vintena de figures vermelles. La cova del Moro Chufín es troba prop del poble de Riclones, en la vall del riu Nansa. Els seus habitants van gravar figures sobre la roca en un solc ample i profund mitjançant abrasió. En la part més interna de la cova destaquen les composicions vermelles. Entre Tarriba i San Felices de Buelna, en l’elevació anomenada Hornos de la Peña, és la cova homònima, on es troben representacions de grans mides, entre les quals destaca un singular animal antropomorf amb un braç alçat i una cua llarga. |
|
|
Més informació |
|
|
|
|
