Kassel és una vila alemanya situada en la part central del país. És un enclavament modern, d’uns 200.000 habitants, conformat per una sèrie de barris residencials a les vores del riu Fulda. En el seu traçat urbà i en els noms dels seus racons es deixa veure la influència francesa i la seva extensió es veu dominada pels tramvies, el sistema de transport urbà per excel·lència.

El seu monument tradicional més important és l’estàtua d’Hèrcules en la part alta d’un tossal, però hi ha un altre atractiu cultural que ha fet a la ciutat internacionalment famosa. Es tracta de la Documenta, una exposició d’art contemporani que se celebra amb caràcter quinquennal, sempre durant els mesos d’estiu i en la qual es bolca tot el poble.

Aquesta fira va nàixer el 1955 promoguda per Arnold Bode, pintor i professor de l’acadèmia de Kassel, primerament com una exposició dins del programa del Bundesgartenschau, fira dedicada a l’horticultura. Es presentava com una reconstrucció històrica i documental a través dels corrents artístics en auge en aquell moment, com el fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, pintura metafísica, etc.

En realitat, la intenció de Bode era didàctica, d’acostar l’art al poble, en especial als obrers. A pesar de ser una creació sobtada va ser a posteriori tot un èxit, atès que allí es van donar cita artistes vertaderament influents com Pablo Picasso o Wasily Kandinsky. En el Museum Fridericianum es concentraven un total de 570 treballs que representaven sis països europeus, que redefinien el concepte d’art modernista.

Va ser l’historiador de l’art Werner Haftmann qui va pensar a repetir l’experiència cada 5 anys, cercant noves remeses d’artistes que simbolitzaren l’avantguarda. En realitat, els objectius eren diversos, atesa l’opressió de l’art abstracte en temps del nacionalsocialisme. Per un costat es pretenia donar a conèixer les aportacions internacionals en la primera meitat de segle i al mateix temps, fomentar el paper del jove art alemany en aquest escenari.

L’última edició abans del canvi de mil·lenni va ser la de 1997, la número 10. Es va celebrar amb tots els luxes a manera de retrospectiva. En l’última edició, la de 2002, aquesta exposició, coneguda com el museu dels 100 dies per la seva durada, va rebre 650.000 visitants. Ara el Fridericianum continua sent el focus principal de l’exposició, però la mostra envaeix altres centres culturals de Kassel com el Documenta-Trobe, l’Orangerie, el Kulturbahnhof i el Binding-Brauerei.

Aquest 2007 té lloc la seva edició número 12, del 16 de juny al 23 de setembre, amb Roger de Buergel com a director artístic. De 10 del matí a 8 del vespre els edificis de la fira oferiran al visitant la possibilitat de gaudir d’una completa paleta d’art modern multidisciplinari. 

I és que mentre que en els seus inicis la mostra s’interessava en especial per la pintura abstracta europea, ara és una fira cada vegada més oberta a tots els continents. La majoria de crítics d’art coincideixen que és una de les exposicions d’art més importants del món, sent només comparable la Biennal de Venècia i per a aquesta nova edició s’espera un nou augment en el nombre de visitants.

De les obres exposades en les diferents edicions de Documenta, poques són les triades per a formar part del patrimoni de la ciutat. Un petit nombre de les obres exposades es queden als seus museus. Destaquen, no obstant això, els treballs exteriors, en especial el projecte “7000 roures” de Joseph Beuys o la instal·lació làser d’Horst H. Baumann, després reactivada com “Laserscape Kassel” i que encara segueix en funcionament. 

A l’Institut Heinrich-Schütz descansa el “Tia Olga”, un vaixell fabricat en polièster que evoca un vaixell de paper, obra d’Anatol Herzfeld. En la cèntrica Friedrichsplatz, Walter de Maria va realitzar una perforació d’un quilòmetre en vertical i va omplir el forat amb barres de llautó massisses. Aquesta complicada infraestructura resulta molt discreta en l’aspecte visual i tan sols s’aprecia una xapa al centre de plaça amb el tall transversal de la barra.

Molt més vistós a la vora del riu Fulda és l’enorme pic que Claes Oldenburg va clavar en la setena edició, el 1982, sent una de les imatges més internacionals de Kassel. També ho és el “Man walking to the sky”, de Jonathan Borofsky, una allargada barra metàl·lica en l’extrem superior de la qual la imatge d’un home camina cap al cel o alguna de les figures de “Fremde”, obra escultòrica de Thomas Schuettes.