 
L’encant muntanyès de les valls de Pas
|
|
|
|
|
El nucli de Cantàbria conté una comarca zelosa de les seves tradicions. A les valls de Pas encara es practica la transhumància i les dones porten el gènere en cistells de vímet denominats “cuévanos”. El temps llisca lentament entre les teulades de pissarra de les cabanyes.
|
|
La comarca de Pas, en ple cor de Cantàbria, està constituïda per setze municipis que es distribueixen entre les valls del Pisueña, Pas i Miera, on perseveren els costums atàvics dels primers habitants. En el llenguatge pasiego, es parla de “muda” quan es traslladen eines de la llar de les cabanyes de les pastures baixes a les altes, les dones usen el cistell de vímet trenat amb vares d’avellaner anomenat “cuévano” i els homes el “palancu” per a travessar els rierols. Aquí s’elaboren de manera tradicional els famosos sobaos, la dolça quesada o el tendre quesuco. Un dels principals atractius turístics de la comarca és el parc de Cabárceno, on els animals conviuen en condicions de semillibertat. No obstant això, les valls amaguen molts racons de bellesa singular en comunió amb la natura, els quals mereixen una visita. |
|
|
Puente Viesgo, enclavament prehistòric |
|
Puente Viesgo s’enclava en la zona septentrional de la vall de Toranzo i pel seu nucli transcorre l’emblemàtic riu Pas. Els principals reclams turístics, a banda de la bellesa dels carrers intricats, són el balneari i el conjunt de coves prehistòriques del Monte Castillo. El conjunt arqueològic del Monte Castillo representa una de les troballes més importants en l’àmbit europeu. El formen cinc coves, El Castillo, Las Monedas, Las Chimeneas, La Pasiega i de La Flecha. En totes, a excepció de l’última, es poden observar pintures rupestres d’excepcional bellesa. El balneari data del segle XVIII. Les seves instal·lacions es nodreixen de les aigües medicinals que van ser declarades d’utilitat pública el 1862.
|
|
|
Encant medieval a la vila de Selaya |
|
La vila de Selaya ofereix al visitant un excepcional conjunt arquitectònic d’origen medieval format per casalots majestuosos, cases populars, esglésies i ermites, construïdes entre els segles XV i XIX. El santuari de Nuestra Señora de Valvanuz és un dels monuments més significatius de Selaya. Construït en el segle XVII, la seva senzilla ermita conté una imatge gòtica de la Nuestra Señora de Valvanuz, patrona de la vall de Carriedo i motiu de gran devoció al Pas. Entre les joies arquitectòniques de Selaya destaquen el palau Donadío, amb la seva torre de cubs angulars rematats en piràmide i els casalots d’Arce, Reinoso i Miera. |
|
|
Liérganes, tresor històric |
|
El conjunt urbà de Liérganes va ser declarat d’interès historicoartístic nacional l’any 1978, per la seva valuosa arquitectura classicista dels segles XVII i XVIII. El Mercadil és la part més antiga de Liérganes, un conjunt històric format pels tradicionals casalots, el palau de Rañada, Cuesta-Mercadillo, l’església de San Sebastián, la parroquial de San Pedro Ad Víncula, les cases dels Setién i Los Cañones, les capelles del Calvario i el Carmen i el pont nou. El museu-palau d’Elsedo, ubicat a la localitat de Pámanes, és un fidel representant de l’arquitectura de casalot barroc càntabre, amb la complicada planta que confereix una certa independència a les edificacions. En l’actualitat, el casalot conté obres d’art modern, d’artistes tan rellevants com Pablo Serrano o Chillida, entre altres. |
|
|
Villacarriedo, joia del barroc |
|
Als peus del riu Pisueña, entre prats i vessants, es dreça la població de Villacarriedo. La capital de la vall de Carriedo conté una de les grans joies arquitectòniques barroques de la regió, el palau de Soñanes, projectat per un arquitecte italià durant el segle XVIII. Erigit al centre d’una gran finca d’arbratge abundant, impressionen les façanes profusament ornades. Prop es troba el col·legi dels escolapis, l’activitat del qual ha sigut constant des de la seva fundació el 1746. |
|
|
Vega de Pas, tradició perpetuada |
|
Al límit amb Burgos, la Vega de Pas és una de les tres viles de Pas constituïda en l’època medieval. En aquest encantador reducte mundà, la perpetuïtat dels costums i les tradicions pasiegas confereixen un dels principals atractius per al visitant. Les cabanyes tradicionals, construccions rústiques amb teulada de pissarra que contenen l’habitatge familiar i la quadra, continuen formant part del paisatge dominant. Entre l’arquitectura monumental destaquen l’església parroquial del segle XVII i el sanatori del Doctor Madrazo, del XIX. La plaça de Vega de Pas conserva part de l’arquitectura emblemàtica de la comarca, concentrada en els seus casalots muntanyencs amb balconades. És indispensable la visita al Museo Etnográfico de las Tres Villas Pasiegas: Vega de Pas, San Pedro del Romeral i San Roque de Riomiera. |
|
|
MÉS INFORMACIÓ |
|
|
|
|
