El recinte firal s’ubica al barri d’Almanjayar i la portada o entrada al recinte reflecteix cada any algun aspecte relacionat amb la ciutat de Granada. S’il·lumina el primer dia de fira a la mitjanit i comença així la festa. Les casetes es divideixen en públiques, d’institucions, partits polítics i associacions i privades. Algunes d’aquestes tenen l’entrada restringida, però són minoria. Les privades són les que donen més ambient, amb una decoració i un programa més acurats, on destaquen els concursos gastronòmics.

Els més menuts tenen el seu lloc en l’anomenada zona de les engronsadores. Això no és una altra cosa que la divisió firal on es disposen les atraccions, amb parades de tómbola i les més sofisticades barraques que desafien la llei de la gravetat, a més dels típics cavallets, la sènia, autos de xoc o la casa del terror, sense oblidar els ponis. La particular festa del Corpus per als petits és el dimarts, quan totes aquestes atraccions tenen un preu reduït.

Per facilitar l’accés a la fira de tots els ciutadans diàriament, també hi ha casetes en el mateix centre de la ciutat. En plena plaça del Carmen, se situa la caseta municipal, una carpa de més de 300 metres quadrats de superfície, en la qual actuaran al llarg de la setmana un gran nombre d’agrupacions folklòriques. S’hi succeeixen també les recepcions de l’alcalde a distints col·lectius socials.

Altres casetes del centre històric es concentren a la plaça Bib-Rambla, com la de l’Associació de Veïns i Comerciants del Centre-Sagrario, distingida per la seva elegant decoració, les seves tapes i la música en directe. Aquí també ens trobem la caseta de l’Associació d’Empresaris i Industrials del Centre, molt freqüentada pels qui surten de treballar. Prop, a la plaça de San Agustín, es troba la quarta caseta, al costat del mercat, que compta amb un públic principalment format per gent jove i turistes, amb música actual, tapes i fino.

La reina de les festes és la Tarasca, el vestit de la qual acapara l’atenció el dimecres de fira, sempre escoltarem crítiques, a pesar de ser vestida per sastres professionals de prestigi. Aquest maniquí passeja per la ciutat a lloms d’un drac i després s’exposa per a ser venerat en el vestíbul de l’Ajuntament. Aquesta figura té una àmplia tradició des de les més antigues civilitzacions fins a Tarascón, la localitat francesa que li dóna nom. A Granada li van aportar la seva pròpia mitologia pagana, amb gegants, nans i diablets que l’acompanyen en processó.

Una altra atracció gran de la fira són els bous, amb corregudes diàries amb les figures més importants de la festa nacional. També són típics els concursos de quintillas, petites frases sarcàstiques al·lusives a l’actualitat social o política.

Els actes religiosos comencen amb una missa el dijous. Llavors surt de la catedral la processó, encapçalada de nou per la Tarasca, a qui segueixen totes les confraries granadines, el sector eclesiàstic i la custòdia amb el Cos de Crist, per aquest ordre. Li segueixen les autoritats militars i forces de l’ordre i tanca la desfilada la corporació municipal, amb l’alcalde i la banda municipal. És d’admirar l’escenografia, amb tendals, estores de romaní i pluges de pètals.

Com és comú a les fires andaluses, hi ha un vestit típic, no cal dir que no és obligatori, però que convé conèixer. Es tracta del vestit regional, faralae per a les dones, i campero per a l’home. Si s’opta per anar de carrer el millor és la roba lleugera i el calçat còmode, ja que són moltes hores de cant, ball i festa.

Dins de cada caseta caldrà respectar les normes i tenir en compte fer una reserva amb antelació a les casetes amb taules reservades per a dinar o passar la nit. És de fet molt recomanable dinar en una caseta per a degustar el vertader sabor del Corpus granadí, especialment al migdia a les casetes de la Fira del Centre. Les tapes també són una opció molt bona per aprofitar millor les jornades.