|
|
 |
|
Aquesta noble localitat gaditana uneix en el seu vi, el seu flamenc i la seva Fira del Cavall, tot el sabor andalús
|
|
|
La ciutat gaditana de Xerès de la Frontera és un dels enclavaments andalusos amb major salero. Distingida per esplèndides mostres d’arquitectura religiosa i civil, que van des de palaus a esglésies i monestirs, Xerès conserva un nucli urbà que ha sigut declarat conjunt historicoartístic. Ambaixadors en tot el món són els seus vins i els seus cavalls, mentre que el Gran Premi de Xerès es revela com una gran oportunitat per a fer-hi una visita.
|
|
|
|
Història |
|
|
Els orígens de la ciutat es remunten a l’època dels fenicis, que la van batejar com Xera. Per la seva posició als límits del Regne de Granada i sota domini musulmà, va ser durant l’edat mitjana un lloc de freqüents incursions frontereres. És en l’edat mitjana quan es forja la llegenda dels seus vins i quan s’origina la cartujana, una raça pròpia de cavalls en honor a la cartoixa de Santa María de la Defensión. Aquests frares van donar vida a la cria de cavalls fins que la desamortització va deixar tal menester als ramaders. |
|
|
L’alcàsser i la catedral |
|
 |
| |
| |
És, sens dubte, la dominació àrab la que més ha contribuït a la bellesa patrimonial de Xerès. Això s’aprecia des del propi recinte murallat, passant per construccions insignes com l’alcàsser i la mesquita. L’alcàsser és l’edifici més antic que conserva la ciutat i data del segle XII. Els seus majors punts d’interès són la porta de la ciutat, el pati d’armes i els banys àrabs. La torre del barroc palau de Villavicencio compta amb una cambra fosca des de la qual s’observa tota la ciutat. La mesquita està reconvertida en capella de Santa María la Real. Prop es troba en contraposició el major símbol cristià, la catedral, antiga col·legiata de San Salvador. Data del segle XVII, encara que la dilatació de la seva construcció la confereix una curiosa mescla d’estils, principalment barrocs i neoclàssics. L’edifici presenta una planta rectangular, amb cinc naus i la torre manté influències mudèjars. Dins es poden admirar obres del mestre Zurbarán, en especial el llenç de la Virgen Niña de Zurbarán. Tampoc cal deixar de contemplar el cadirat del cor, o la biblioteca. |
|
|
Places i esglésies |
|
Enfront de l’alcàsser, en un espai flanquejat per tarongers, es troben la plaça i església de San Miguel, que també reflecteixen una bella composició on caben estils gòtic, renaixentista i barroc. Superada la plaça de l’Arenal, el visitant es troba enfront del Cabildo Municipa i ajuntament, l’església de San Dionisio d’estil mudèjar i el convent de San Francisco, que compta amb un claustre del segle XIII. El nucli antic de la localitat, delimitat per ancianes muralles agrupa altres fites de l’arquitectura religiosa com les esglésies de San Lucas i San Mateo. També destaquen antigues residències aristòcrates com els palaus de Riquelme i Permantín, aquest últim avui seu del Centre Andalús de Flamenc, una gran font de coneixement entorn d’aquest art musical tan arrelat a la ciutat, especialment al barri de Santiago. |
|
|
Setmana Santa |
|
L’esmentat barri de Santiago és l’epicentre del flamenc i també de les confraries i germandats, millor mostra de la tradició cristiana a Xerès. Els confrares veneren les imatges que descansen durant l’any a la basílica de la Nuestra Señora de la Merced i l’església de Santiago. Aquesta última compta amb una estructura gòtica i additaments renaixentistes i barrocs i alberga el Cristo de la Captura, també conegut com "Prendi", la processó del Dimecres Sant s’acompanya amb sentides saetes. I és que en Setmana Santa es produeix una sentida ostentació de passió a les processons pel nucli antic, on participen 31 agrupacions. La catedral és una aturada obligada en la desfilada, coneguda com l’estació de penitència. Destaquen també la processó del Santísimo Cristo de La Exaltación, la de la Virgen de la Soledad i la del Santo Entierro.
|
|
|
Tradició de Xerès |
|
La cultura popular de Xerès és una cosa que no s’ha d’obviar de totes maneres. Imprescindible és la visita a alguns dels molts cellers de què surten caldos de la DO Jerez-Xérès-Sherry i Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda. Descobrir els seus mètodes d’elaboració i gaudir de la moderna arquitectura d’alguns d’aquests soterranis és un immillorable aperitiu per al tast. Destaca també la celebració de la Fira del Cavall, festa declarada d’Interès Turístic Internacional que gira entorn del cavall de pura raça cartujana. Els amants de l’art eqüestre, i tota persona que gaudeixi d’una típica fira andalusa, amb el seu cant, el seu ball i el seu bon menjar, té una destinació obligada a les casetes una setmana després de la Feria de Abril. |
|
