El primer festiu és el dia 24, dia en què té lloc la celebració de la Nit de Nadal. La família es reuneix a les cases al voltant dels arbres i els pessebres, representacions del lloc on va néixer Jesús, on no falten Maria, Josep, el bou, la mula ni els pastors. Aquesta tradició prové del segle XIII de la mà de Sant Francesc d'Assís, que va instal·lar un pessebre dins d'una cova per celebrar la missa de la Nit de Nadal. La tradició es va estendre per Itàlia i Carles III la va portar a Espanya en el segle XVIII.

Tradicionalment, és també el dia de demanar les estrenes, una tradició que amb prou feines es conserva. Grups de nens recorren les cases dels seus veïnats cantant nadales, amb la pandereta i la simbomba, a canvi d'unes monedes o uns dolços típics. Pel costat de la fe, es continua celebrant la nocturna "Missa del Gall". El seu nom ve de la llegenda sobre aquest animal, el primer a presenciar el naixement de Jesús i anunciar-ho al món.

Una altra de les celebracions típiques és la del Dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre, que rememora la matança de nens a les mans del rei Herodes a Judea. És un dia amb llicència per a les bromes i en el qual cal estar en guàrdia, fins i tot amb els diaris i els telenotícies, perquè no et prenguin el pèl amb alguna notícia impossible.

No cal dir que una de les tradicions més populars és fer regals a familiars i amics. Encara que la globalització i la impaciència per rebre el regal com més aviat millor han afavorit el Pare Noel, les majestats de la tradició espanyola són els Reis d’Orient. A la nit del 5 de gener tenen lloc vistoses cavalcades, on passegen els reis amb els seus camells i luxoses carrosses. Després de l'espectacle, els nens deixen les seves sabates a la vista i se'n van a dormir per deixar que els mags d'Orient facin la seva feina.

L'endemà es recullen els regals i es desdejuna amb el tortell de Reis, un panellet de massa fina en forma d'anell adornat amb trossos de fruites gebrades, que intenten simbolitzar els robins i les maragdes que adornaven els mantells dels tres Reis d’Orient. Al seu interior s'amaga una petita sorpresa, que corona com a rei de la casa qui la troba.

I és que el Nadal és, sobretot, una època dolça i, per tant, no escatimem en les postres tradicionals amb què alegrar el paladar. Sanes llepolies que ja comencen des de les figuretes de xocolata que adornen els arbres i tenen en el massapà, els polvorons i els torrons els seus grans pilars. De denominació toledana, les figuretes de massapà són unes típiques confitures daurades a base d'ametlla mòlta, sucre i pintades amb ou.

Però, sens dubte, el torró són les postres nadalenques més abundants. Avui en dia es consumeixen pastilles dels sabors més sorprenents, encara que de tradicionals només n’hi ha de dues classes i la seva base ha de ser l'ametlla. Són el torró de Xixona, de textura blana, i el d'Alacant, més consistent i dur, ambdós procedents de la mateixa terra alacantina. Per damunt d'altres especialitats territorials, destaca també el polvoró, generalment andalús o toledà.