A l’illa de Sao Miguel es troba la major ciutat de l’arxipèlag. És el lloc ideal per hostatjar-se i per moure’s al voltant de les nou illes, ja que és la que compta amb una major oferta hotelera i totes les comoditats. Des dels seus orígens com a petita aldea pesquera, aviat va destacar com a port principal insular, fins a convertir-se en la ciutat activa i cosmopolita que és avui en dia.

La tradició conviu aquí amb la modernitat i al tràfec conflueix amb l’assossec al passeig marítim. La ciutat és reflex de més de cinc segles d’història contada pels seus edificis, monuments i jardins i ofereix rutes culturals que parteixen de la plaça Gonçalo Velho.

La principal imatge turística de Sao Miguel és la vall de les Furnas, travessat per dos cabals, d’aigua freda i calenta. Un paratge d’exòtica bellesa ple de curiositats, com el cultiu de la batata, l’obelisc i sobretot les Caldeiras. Aquí es prepara l’olla de Furnas, de carn o bacallà, cuinats sota terra amb la calor del subsòl volcànic.

També a Furnas destaca el parc Terra Nostra, un preciós jardí integrat en un hotel que ja és tot un clàssic en el turisme de les Açores. Un paradís romàntic de llacs ondulats amb cignes, indicat per al passeig entre sinuosos camins, acolorides flors i exòtics arbres centenaris. El visitant té la sensació que el temps es para al seu pas. Més mundà és el parc de les Furnas, amb instal·lacions com una piscina termal, camp de golf o pistes de tennis.

Per la mateixa natura volcànica de les Açores, hi ha un paratge característic en què l’aigua es mostra terra endins. Són les llacunes, abundants a Sao Miguel. Un dels millors exemples és la imponent Caldera de les Set Ciutats, amb el seu ampli cràter de 12 km de perímetre. A l’interior del cràter hi ha un poble que reflecteix bé l’arquitectura popular illenca, així com la llacuna de Santiago.

Són màgiques la llacuna Verde i la llacuna Azul, santuaris de tranquil·litat, la diferent coloració de les quals explica una llegenda sobre les llàgrimes abocades per una princesa i un pastor l’amor dels quals era impossible. La llacuna de Fogo s’ubica al cràter d’un volcà extingit i té una platja d’aigües cristal·lines. Tots aquests paratges llacunars són llocs per explorar cercant les millors vistes de jardins i arbredes i un agradable color sobre verds matalassos.

A la part central de les Açores es troba Pico, una de les illes més carismàtiques, que s'erigeix cap a les altures a través de la muntanya més alta de Portugal. La bellesa d’aquesta cota rodejada de núvols s’aprecia des de lluny, però només endinsant-s'hi es descobreixen els seus pobles, que conjuguen l’essència muntanyenca i el seu passat balener. Encara que si alguna cosa crida l’atenció de la forma de vida a l’illa són les vinyes conreades gràcies a una tenacitat de cinc-cents anys.

I és que costa de creure com s’ha aconseguit transformar l’erma terra de roca volcànica en un generós camp de cultiu on caben vinyes i hortes de fruiters. És per això que aquest peculiar paisatge de vinya està declarat Patrimoni de la Humanitat. Un enorme laberint petri a manera de caseller a la vora del mar, que protegeix les vinyes de les inclemències del vent i reté la calor del sol. D’aquesta prodigiosa labor d’infraestructura neix el dolç Verdelho, els cellers del qual també caldrà visitar.

La gastronomia de les Açores no cal dir que està dominada pel mar. Com a Galícia, els mariscos són el més saborós de les seves taules. El més famós és el ‘cavaco’, junt amb certes classes de percebes i pegellides. Saborosos també són els peixos, que se serveixen a la graella i en calderetes, sent el pop guisat una altra de les especialitats típiques. Així, algunes de les espècies de peix i marisc de les illes són úniques a Portugal.

La carn més famosa a Terceira és l’‘alcatra’, dels quarts posteriors de l’animal. Comuna a les illes és la recepta de verdura amb llonganissa, l’excel·lència dels seus formatges, entre els quals sobresurt el de Sant Jordi o la dolça pinya de les Açores. També mereixen esment vins com el ‘Verdelho’ de les belles vinyes de Pico i el de Biscoitos, a l’illa Terceira. Finalment cal parlar de postres com la ‘massa sovada’ o les quesadas de Graciosa.