Conegut popularment com “Els Encants”, aquest és un dels més antics mercats europeus. La primera notícia que es té és del segle XIV, quan el mercat medieval se celebrava en les muralles en el camí del Regueró. Va anar canviant d’ubicació segons passaven els segles fins al seu últim trasllat el 1928, davant de la plaça de les Glòries Catalans. Al principi aquesta mudança no va ser fàcil, ja que no era un lloc de pas i la gent havia d’anar al mercat expressament, però a poc a poc el nombre de venedors va anar creixent fins a superar els 200.

Avui en dia són més de 500 els professionals i comerciants que es congreguen en més de 15.000 m2 en aquesta fira única per al reciclatge i la venda d’articles d’ocasió. Es tracta d’un mercat a l’aire lliure ubicat entre la plaça de les Glòries, l’avinguda Meridiana, el carrer de Cartagena i el carrer del Consell de Cent. És visitat cada setmana per 50.000 persones, sent el mercat municipal que més diners mou. Roman obert dilluns, dimecres, divendres i dissabtes entre les 9 del matí i les 8 de la tarda.

Cada dia de mercat se celebra la subhasta, tradició més significativa de la fira. S’ubica a la plaça asfaltada entre el carrer del Dos de Maig i el de Cartagena. És un divertit espectacle que ens trasllada a èpoques en què la forma de comerciar era molt diferent. Ja des de les cinc del matí van entrant els camions que descarreguen els seus lots en la parcel·la assignada. Després de fer el sorteig de parcel·les per al pròxim dia, a les set comença la subhasta, dirigida per un subhastador públic i el seu ajudant. 

Com l’ordre de la subhasta pot influir en el preu, el recorregut mai comença en el mateix lloc. El subhastador es col·loca enfront d’una parcel·la amb els objectes que componen el seu lot i allí acudeixen els possibles compradors. Entre els lots, destaca la varietat; tot tipus de mobles com taules, jocs de cadires, vells armaris, etc. També hi ha llibres antics, discos de vinil, figures de decoració, gerres de porcellana, sabates, joguines... i objectes molt més atípics que no entren dins de cap categoria. 

Persisteix el sistema de licitació en duros, l’antiga moneda de cinc pessetes, sent la unitat mínima bàsica mil duros, 30 euros actuals. El subhastador demana a l’amo que fixi un preu de sortida, que canta en veu alta perquè els interessats comencen a licitar. El millor postor s’adjudica el lot una vegada el subhastador fa colpejar el seu martell de fusta. Normalment, després de la licitació, els compradors solen romandre al camp de subhastes per a vendre al detall el lot acabat d’adquirir, de manera que pot passar per unes quantes mans en poc de temps.

Entre els carrers d’Urgell, Compte Borrell, Tamarit i Mans se situa el Mercat de Sant Antoni, un altre dels mercats més grans que ocupa tota una illa de l’Eixample. Són tres mercats en un, el mercat alimentari, els Encants i el Dominical. El mercat alimentari s’ubica en una enorme nau en forma de creu i amb cúpula octogonal al seu centre. Entre els seus braços es formen quatre patis i en cada façana hi ha una gran vidriera en forma d’arc, que deixa passar la llum natural. Es troben aquí fruiteries, botigues de verdura, xarcuteries, pescateries, marisqueries, parades de pollastres, llegums i fruites seques, bars, etc.

El mercat de Sant Antoni es delimita per una marquesina metàl·lica que també acull les fires paral·leles dels Encants i el de diumenge. La història dels Encants al voltant d’aquest mercat va començar a finals del segle XIX, amb parades de productes tèxtils, per a la llar i la cuina, etc. Actualment, obren dilluns, dimecres, divendres i dissabte matí i tarda. Les parades se situen a dreta i esquerra i deixen un ampli corredor i una protecció de lona verda les separa del carrer. Aquests parades no s’agrupen per gèneres, de manera que el visitant es trobarà tot tipus de parades de faldes, camises, pantalons, tovalles, samarretes, roba interior, cassoles, paelles, efectes de cuina, teles, llums, etc.

El mercat de diumenge és, en canvi, una fira especialitzada en llibres, revistes, cromos, postals, pel·lícules i videojocs. Només es permet la venda de productes culturals en suport paper, magnètic i videojocs. És la fira d’aquestes característiques més gran del món i perviu gràcies a la tradició familiar, ja que molts dels venedors actuals són néts dels qui van començar el mercat. En temps del franquisme fins i tot s’atrevien aquests comerciants a recopilar i vendre llibres prohibits pel règim. És una fira ideal per al col·leccionista de qualsevol tipus de llibres, còmics, pòsters o cromos, ja que, encara que els nous suports s’imposen, el paper continua predominant.