Felip II va ser l’artífex d’aquest bell grup arquitectònic. El monarca va ordenar construir-lo en el segle XVI per a commemorar la Batalla de Saint-Quentin. La ubicació va ser llargament meditada, escoltant consells de grups d’experts entre els que hi havia astròlegs, filòsofs, teòlegs, picapedrers o arquitectes, entre altres. Lentament, aquesta zona rodejada de muntanyes i boscos a la serra de Guadarrama va anar creixent i conformant-se tot un traçat urbà. Residències d’estiu d’aristòcrates i burgesos de la capital van revestir el monestir i van crear una elegant població de destacada monumentalitat.

El temple havia de funcionar com a Real Sitio destinat a ser centre d’operacions del monarca, però també a servir com a panteó familiar i donar sepulcre a les restes mortals de la reialesa espanyola. Les obres van començar l’any 1563, a càrrec de l’arquitecte Juan de Toledo i van continuar després de la seva mort a les mans de Juan de Herrera, que va finalitzar la construcció l’any 1584. Tan important va ser la mà d’aquest últim que el monestir es considera obra cabdal de l’arquitectura herreriana, referent per a posteriors construccions tant espanyols com europees.

En arribar a la localitat, el visitant se sent protagonista d’una història que va començar cinc segles arrere. Des de l’esplanada principal i davant l’estany, es pot percebre la importància del Real Monasterio de San Lorenzo, una obra grandiosa construïda en granit sense perdre l’austeritat i l’equilibri. Un mateix espai que aglutina església, palau, monestir i panteó reial.

Les seves línies són simètriques i la seva decoració és minimalista. L’edifici principal del monestir es divideix en tres zones verticals, sent la central el Patio de los Reyes. Quatre torres de 55 metres i rematades amb boles de metall vigilen els seus cantons. Les grans dimensions acovardeixen al visitant i les línies simples deriven l’atenció cap als seus patis, fonts, claustres i escales. 

La basílica té més de 4000 estances i s’hi accedeix pel Patio de los Reyes de Judea, que compta amb una cúpula de quasi cent metres d’alçària. Destaca entre les dependències el panteó reial, esculpit en marbre i jaspi, on descansen les restes dels monarques de les cases d’Àustria i Borbó des del segle XVI. Entre altres edificis del conjunt, destaquen el temple, el Patio de los Reyes, el sumptuós Palacio de los Borbones i els jardins de Los Frailes.

Quant a l’església, és de planta de creu grega i a la capella major es troben els monuments funeraris de Carles V i el mateix Felip II. No cal oblidar tampoc les dependències destinades a allotjament i serveis, com les Casas de Oficios, Infantes, Ministerios, Reina i la Compaña. En definitiva, un recinte impressionant que el 1971 va ser merescudament declarat Conjunt Historicoartístic i, l’any 1984, Patrimoni de la Humanitat.

L’interior del monestir pot ser considerat un museu en tota regla, ja que les seves col·leccions de tapissos, pintures al fresc, còdexs i llenços constitueixen un patrimoni d’incalculable valor, alguns d’artistes del renom d’El Greco, Velázquez o El Bosco. Són més de 1.600 pintures i 73 escultures les que poden trobar-se en les diferents estances. La biblioteca, situada en el segon pis de la façana oest compta amb prop de 45.000 volums impresos dels segles XV i XVI.