D’autèntica institució religiosa es pot qualificar Santiago de Compostel·la i la seva catedral, final del pelegrinatge. Aquest edifici és una meravella del romànic revestida amb elements d’estils posteriors, hi destaca la seva façana barroca, l’altar major o l’apocalíptic pòrtic de la Gloria. Lugo en canvi, ha vist el seu nucli històric protegit al llarg de la història amb la seva muralla romana, amb més de dos quilòmetres de longitud i en òptim estat de conservació.

Cantàbria pot lluir amb orgull la més prehistòrica de les “meravelles” d’aquesta llista. Són les coves d’Altamira, prop de Santillana del Mar. La perfecció de les pintures rupestres va ser tota un troballa al seu dia. No molt lluny es troba una de les obres més modernes, el pont de Biscaia. Es tracta d’un transbordador que uneix les dos marges del Nervión, dissenyat per Alberto de Palacio, en un estil que recorda al de la Torre Eiffel.

Una de les imatges més universals de Castella i Lleó és l’aqüeducte de Segòvia, magnífica obra d’enginyeria romana que realça el seu nucli antic. És una de les estampes millor conservades d’aquell imperi que permetia abastir la ciutat des d’un brollador a més de 15 quilòmetres. El seu trajecte comença als  afores amb arcs senzills i evoluciona fins a la complexa estructura que pot contemplar-se en plena ciutat, tot això a base de blocs de granit únicament sostinguts per la gravetat.

També per la seva imatge medieval destaca Àvila, rodejada per la muralla millor conservada d’Europa, amb quasi dos quilòmetres i mig de perímetre, 88 torres i 6 portes. Burgos i Salamanca estan il·luminades per altres dos il·lustres edificis. La primera compta amb una de les catedrals gòtiques més famoses. Amb les seves tres naus i detalls com les agulles de les seves torres, es posiciona com a obra mestra d’aquest estil. La Universitat de Salamanca és, per la seva banda, bressol del castellà i destaca per la façana plateresca i l’art de les Escuelas Menores.

Barcelona té dues joies de la modernitat que sempre han simbolitzat la ciutat. Per un costat el magnífic espai recreatiu que suposa el Parc Güell. El mestre Gaudí no sols va llegar als barcelonins aquest recinte enjardinat amb elements arquitectònics, sinó que va deixar la inconclusa catedral modernista de la Sagrada Família. Aquesta meravella que es continua construint al ritme de l’antiguitat, és ambaixadora de la capital catalana en tot el món.

El tarragoní monestir de Santa Maria de Poblet és panteó reial dels reis aragonesos, des d’Alfons II i un dels tres espanyols reconeguts per la UNESCO. La mostra més al nord d’art àrab es troba ja a Saragossa. L’Alfajería va ser residència dels reis hudies i més tard no sols cristianitzada, sinó habitada pels Reis Catòlics. Avui seu de les Corts d’Aragó, encara reflecteix l’esplendor del regne taifa. Igual de majestuosa és una altra obra, en aquest cas civil; la Llotja de la Seda de València destaca en el centre històric amb les seves traces gòtiques i el seu aspecte de fortalesa.

Entorn de la capital hi ha tot un rastre de monumentalitat que no podia quedar fora d’aquesta llista. El monestir de San Lorenzo del Escorial és aturada ineludible amb la seva factura grandiosa i el seu Panteón Real, esculpit en marbre i jaspi. Aranjuez i el seu Palacio Real són una obra mestra de la integració d’arquitectura i medi natural, amb els seus jardins neoclàssics. Un afegitó recent és la Universitat d’Alcalá de Henares, lloc de naixement de Cervantes on sobresurt el col·legi de San Ildefonso.

El més famós de Conca són les Casas Colgadas, cases curiosos que semblen suspeses en l’aire sobre farallons rocosos, una altra imatge molt peculiar d’arquitectura integrada en l’entorn. Dins del murallat nucli antic toledà no sols destaca el seu acer, sinó també l’Alcázar, el primer a ser edificat amb planta quadrada, torres en els seus angles i amb l’encant afegit que cada façana és portadora d’un estil diferent.

A la localitat de Guadalupe (Càceres) es troba el monestir del mateix nom, encreuament d’estils gòtic, mudèjar, renaixentista, barroc i neoclàssic. Més al sud, a la capital extremenya, Mèrida, la civilització romana va deixar empremtes més que visibles. En aquest importantíssim nucli clàssic destaca el Teatre Romà. Amb capacitat per a 3.000 assistents a les seves grades i en un entorn que afavoreix l’acústica, encara avui en dia s’utilitza de manera puntual.

Còrdova també dóna mostres d’un gloriós passat, en aquest cas musulmà. El major símbol n’és la mesquita, el temple islàmic més important d’Occident. Un bell laberint de columnes i arcs bicolors que conté al seu interior la catedral construïda amb posterioritat. I és que l’herència cristiana té la seva presència arquitectònica a Andalusia, especialment a la catedral de Sevilla, un dels temples gòtics més importants, el tercer més gran de la cristiandat. A més conserva el minaret de l’antiga Gran Mesquita, és a dir, la Giralda.