Aquesta localitat madrilenya és famosa per la seva prestigiosa universitat i per haver vist néixer Miguel de Cervantes, la casa museu del qual es pot visitar. Compta amb un ingent patrimoni monumental que transporta el visitant al Siglo de Oro. Es va distingir com a focus cultural a partir del segle XV amb la fundació de la ‘Universitas Complutenses', que va atreure erudits i religiosos i va aixecar edificis com el Palacio Arzobispal. 

Les obres del palau van començar en el segle XIII, amb el Torreón del Tenorio, mentre la façana principal data del segle XVI. El seu pati és anualment l'escenari de la representació del "Don Juan" el dia de Tots Sants. També la façana de la catedral dels Santos Niños Justo y Pastor serveix per aquest propòsit teatral. Es tracta d'un edifici gòtic amb una posterior torre herreriana. Entre els edificis universitaris sobresurt el col·legi de San Ildefonso, que conserva al seu interior aules de la construcció primitiva. L'actual façana plateresca és del segle XVI. A les seves dependències es troben magnífics claustres i patis renaixentistes i barrocs.  

Més joies acadèmiques són l'antic col·legi menor de San Jerónimo, actual Hostería de Alcalá de Henares, i el renaixentista i mudèjar Patio Trilingüe, on s'impartien classes de llatí, grec i hebreu. L'antic Colegio del Rey és seu avui en dia de l'Instituto Cervantes, dedicat a la difusió del castellà. Al voltant de la Plaza de Cervantes es troba el teatre dedicat a l'escriptor, així com l'ajuntament, la Capilla del Oidor, el col·legi de Màlaga i el convent de Santa Úrsula. 

Exponent d'una magnífica simbiosi entre natura i obra humana, Aranjuez recrea paisatges en què boscos i cursos d'aigua entren en simbiosi amb jardins i palaus, en una aplicació dels conceptes urbanístics de la Il·lustració. Precisament, els jardins són un dels seus béns més preuats. Davant la façana del Palacio Real es troba l'anglòfil Jardín del Parterre, amb belles escultures a les fonts. El Jardín de la Isla, s'estén entre el curs del Tajo i la Ria, mentre que el del Príncipe és més boscós i afrancesat. 

El Palacio Real és una joia madrilenya, actualment fruit de diverses reconstruccions i afegitons. La seva factura la va començar Juan Bautista de Toledo, arquitecte de Felip II i va ser evolucionant per ordre d’altres reis. Al seu interior descansa una completa col·lecció de peces barroques com rellotges, porcellanes o pintures diverses. En la resta de la vila destaca la barroca disposició de carrers arborats i àmplies avingudes. Un traçat obert que facilita el delit visual amb monuments com la Fuente de la Mariblanca, el Teatro Real, la Casa de Oficios y Caballeros o el Mercado de Abastos.  

El conjunt palatí el completen el d'Osuna, Medinaceli o Godoy, mentre que l'arquitectura sacra queda més que satisfeta amb el convent de San Pascual i les esglésies d'Alpajés i San Antonio, cada una amb les seves particularitats. Un altre edifici il·lustre és l'estació de ferrocarril d'estil neomudèjar. Com a ciutat cortesana també conserva santuaris de l'oci, com la plaça de bous i el seu museu o les Cocheras de la Reina Mare, que avui són un centre d'exposicions i recitals.

Situat en la depressió del Tajo, a 45 km de la capital, Chinchón és un dels pobles més pintorescos de la comunitat amb paradisos naturals pròxims, com l'aiguamoll de la Laguna de San Juan o un parc regional entorn del Manzanares i el Jarama. Els seus orígens es remunten a l'època dels carpetans i va passar per mans romanes, visigodes i àrabs fins a la reconquista el 1139, any des del qual ha viscut un ric passat amb nomenaments de reis i altres esdeveniments històrics. 

La vila es resumeix en la seva bella plaça medieval, de planta irregular i formada per cases de dos i tres altures amb balcons de fusta correguts. Quant a edificis, hi destaca l'església de Nuestra Señora de la Asunción, que va ser reconstruïda en una barreja d'estil gòtic, plateresc, renaixentista i barroc. El seu tresor més preuat és la pintura de Goya, “La Asunción de la Virgen”. Interessant és també el convent de les clarisses, la Torre del Reloj o les restes d'un castell del segle XV. Les típiques cases assentades en turons destaquen al centre amb els casalots nobles amb blasons, bells patis i galeries suportades per columnes.

Esta localidad encaramada en la Sierra de Guadarrama, tiene en el Monasterio de El 

Aquesta localitat situada a la serra de Guadarrama, té al monestir de l'Escorial el seu principal atractiu. Malgrat això, el seu traçat urbà és una obra d'art que harmonitza cases senyorials d'estil herrerià, amb avingudes racionalistes i apartades places. Un conjunt d'arquitectura típica serrana en granit i pissarra rodejat d'un entorn natural de boscos i muntanya. Al poble destaquen monuments com la Casa de los Infantes y la Reina o el coliseu de Carles III. 

La complicada estructura del reial monestir contrasta amb la simplicitat de les seves línies i concentra l'atenció del visitant en l'harmonia de patis, fonts, claustres i torres. La basílica alberga més de 4.000 estances i s'hi accedeix pel Patio de los Reyes de Judea, que compta amb un cimbori de quasi cent metres d'alçària. Alberga també el Panteón Real, esculpit en marbre i jaspi, on descansen les restes de monarques de les cases d'Àustria i Borbó. 

Màxima expressió de la grandiositat d'aquest conjunt monumental són la cúpula de la basílica, el Patio de los Reyes o el sumptuós Palacio de los Borbones. Els documents sobre la construcció d’aquesta magna obra visual es poden consultar al museu d'arquitectura. El patrimoni testimonial i artístic és colossal, amb abundants manuscrits a la biblioteca i una col·lecció de tapissos i pintures en què figuren El Greco, Velázquez o El Bosco.