 
Recorregut històric per la catedral de Santiago
|
|
|
|
|
La catedral de Santiago, com a institució religiosa i meta del pelegrinatge compostel·là aglutina una part importantíssima de la història d’Espanya i Europa durant el període medieval
|
|
Santiago de Compostel·la és Ciutat Patrimoni de la Humanitat gràcies al seu nucli antic. En aquesta qualificació ha jugat un paper preponderant la catedral de Santiago; una gran ambaixadora gallega i una meravella del romànic. La rellevància històrica d’aquest temple, entorn del qual es va articular la localitat, és de la màxima importància en l’esdevenir del cristianisme i l’intercanvi cultural en l’edat mitjana.
|
|
|
Des d’Iria a Santiago |
|
|
 |
| |
|
|
Abans d’existir Santiago com a localitat, la primera catedral compostel·lana era petita i modesta. Era la d’Iria Flavia, que es va mantenir com a seu de les diòcesis gallegues fins al segle XI. Llavors, el Papa Urbà II va decretar que la nova diòcesi seria Compostel·la. El periple de la catedral de Santiago comença amb el descobriment de la tomba de l’apòstol, cap a l’any 829. Una de les troballes més importants va ser la de la seva làpida sepulcral, que es creia que era un mite. Alfons II el Cast hi construeix una modesta església i monestir, on el bisbe Teodomiro trasllada la seva residència. El culte a Santiago provoca el recel d’Almansor, que el 997 arrasa i incendia Compostel·la. Vers el 1075 i sota bisbat de Diego Peláez comença a construir-se un nou temple de materials més nobles. Fins el 1095 va ser cocatedral amb la d’Iria i al desembre del mateix any es va convertir en la catedral de Santiago, encara que no va ser culminada fins l’any 1128 gràcies a l’impuls donat pel bisbe Gelmírez i Raimundo de Borgoña. |
|
|
Història del pelegrinatge |
|
 |
| |
| |
En saber-se que la catedral de Compostel·la guardava la tomba de l’apòstol, van començar els pelegrinatges de forma massiva, encara que ja existien des d’abans, pel mer interès d’arribar a Fisterra. Les primeres marxes de caràcter religiós es van donar en el segle IX i partien d’Oviedo, eix de resistència cristiana. No obstant això, l’auge arribaria en el s. XI, quan tant els reis Sanç III el Major i Sanç Ramírez de Navarra i Aragó, com Alfons VI inverteixen en la seva arquitectura. Així, el camí es va estendre fins a la frontera i va donar lloc al Camí Francès, que es va convertir en un dels fenòmens més importants de la història medieval. El traçat va ser de màxima rellevància en l’intercanvi cultural amb Europa gràcies als coneixements que portaven els pelegrins des del nord. Avui continua sent un recorregut amb un gran valor històric. La meta, Santiago de Compostel·la, constitueix una de les zones urbanes més belles del món, amb l’acumulació d’edificis romànics, gòtics i barrocs entorn de la Catedral. |
|
|
Catedral |
|
La Catedral presenta la factura monumental d’un gran centre de pelegrinatge. Aquesta obra fonamental del romànic té una planta de creu llatina i una nau lateral contínua que rodeja la principal. Les ampliacions li han conferit restes d’estils com el romànic, gòtic, barroc, plateresc i neoclàssic. Té tribuna, creuer, girola i capelles absidals. La nau central es cobreix amb una volta de canó mentre les laterals són d’aresta.
|
|
|
Visites de la catedral |
|
|
 |
| |
|
|
L’exterior de l’edifici està ben rematat a les façanes, cada una formant magnífics conjunts urbanístics amb les respectives places. La de l’Obradoiro, obra de Fernando de Casa y Novoa, està considerada una de les expressions màximes del barroc espanyol. Una altra de destacable és la de l’apocalíptic Pòrtic de la Glòria, obra cabdal de l’escultura romànica. Les tradicions són importants a la catedral. Al Pòrtic de la Glòria és costum copejar el cap sobre la figura de l’arquitecte orant per obtenir saviesa i prudència. A l’Altar Major, per la seva banda, s’ubica un bust del sant a qui els pelegrins solen abraçar. També és tradició pujar al Cambril de l’Apòstol, on cal confessar-se i combregar per guanyar el Jubileu, sempre que sigui any sant. Sens dubte, el que més atenció acapara és el sepulcre de Santiago, a la cripta, acompanyat pels seus deixebles. En el frontal apareix un Pantocràtor amb els símbols dels Evangelistes, acompanyat pels Apòstols. Les relíquies descansen en una urna d’argent marcat amb un crismó. Se sol resar el Credo davant la tomba. I, no cal dir-ho, la celebració més arrelada al temple i també la més espectacular és la del Botafumeiro, un immens encenser que es fa oscil·lar pel creuer menor. Tampoc cal oblidar les seves múltiples capelles, una bella amalgama d’estils, amb especial atenció a la del Salvador, la més antiga de totes i el seu retaule-custòdia. Destaquen també el bell claustre renaixentista i la barroca sala capitular.
|
|
|
Museu de la Catedral |
|
El Museu Diocesà ocupa la part més occidental del claustre de la catedral de Santiago. Recull objectes de gran valor repartits en unes quantes sales, com el cor romànic del mestre Mateo, una rica col·lecció de tapissos, la cripta i el claustre del temple. També conté la biblioteca, amb llibres i còdexs de gran valor com el Codex Calixtinus, Liber Sancti Jacobi, Los Tumbos o La Historia Compostelana.
|
|
|
MES INFORMACIÓ: |
|
|
|
|
