Les masses d'aigua aporten a Zamora les seves més belles estampes tardorenques. El concorregut llac de Sanabria torna a la soledat després de finalitzar l'estiu, cobrint-se de la boira i el misteri de les seves llegendes populars. A uns 15 quilòmetres del poble més pròxim, el mutisme és de nou una constant als passejos, entre els boscos, seguint el curs del riu Tera. L'entorn fa les delícies de l'aficionat a la pesca, que de segur podrà fer-se amb alguna truita com a trofeu.

També a Zamora es pot gaudir de les llacunes de Villafáfila, les planures cerealistes de la qual s'inunden cada tardor fent que multitud d'espècies d'aus aquàtiques recalin aquí en les seves rutes migratòries. En la depressió flanquejada pels pobles de Villafáfila i Otero de Sariegos es localitzen les tres llacunes salobres conegudes com la Grande, la de les Salinas i la de Barrillos. Oques, grues o avitardes hi fan el seu refugi i el de tot amant de l'ornitologia.

A Burgos no es poden deixar de visitar Las Merindades, una recòndita comarca del nord de verdes valls i llòbrecs boscos entregats al silenci. Ideal per a la pràctica del senderisme en un mitjà salvatgement natural, jalonat amb coves i caigudes d'aigua. També és un lloc per gaudir de l'art i la història als seus pobles, alguns de renom com Espinosa de los Monteros, Medina de Pomar o Frías, a través dels seus edificis monumentals.

Les fagedes són sinònim d'espectacle tardorenc i Navarra pot presumir de grans superfícies poblades per aquest arbre. Com la segona més gran d'Europa, la selva d'Irati, 17.195 hectàrees de bella i inabastable naturalesa que ocupa les valls del riu Irati i del Salazar, transcendint el Pirineu fins a les terres franceses. Aquí el visitant coneixerà el vertader significat del silenci, només trencat pel murmuri de l'aigua o de la fauna del lloc. Caminant paral•lel al curs del riu, s'escoltarà un soroll inequívoc; el de les pròpies petjades trencant les fulles caigudes. 

En aquesta a priori apagada estació, la selva respira vida i explota en el cromatisme més exuberant. El colorit oscil•la des del verd de les molses i dels pins, al gris platejat dels troncs, els càlids tons rogencs i groguencs de les fulles de faig. La visió enlluernadora es torna en foscor misteriosa a les zones més denses on els faigs filtren implacablement la llum i conserven així la humitat característica.

I és que la major experiència que es pot viure és deixar-se envoltar per la natura i perdre's en els braços de la seva exuberància. El visitant se sent diminut en la immensitat d'aquest mar de natura canviant. Un santuari de llums i ombres que invita a la introspecció, relaxa i intimida al mateix temps, fa desconnectar de l'estressant realitat de fora i potencia la imaginació.

El gran pulmó navarrès es compon d'altres amagatalls boscosos, com el Parc Natural Sierra de Urbasa, al nord-oest, o la vall de Belagua, la més oriental de la comunitat.