Salamanca és, com la seva gastronomia, rica en matisos. El nom de la ciutat és conegut més enllà de les fronteres per la seva condició de ciutat universitària de qualitat, així com per la riquesa artística, plasmada en catedrals, palaus i esglésies d’estil romànic, gòtic, plateresc i barroc.

El conjunt arquitectònic i l’entorn estudiantil confereixen a la ciutat una aura d’especial intel·lectualitat, la qual cosa no significa que sigui una ciutat avorrida. Al contrari, la vida nocturna de Salamanca fa honor a la seva fama, guanyada en nits que es prolonguen fins a l’alba. Perquè no tot és estudiar. 

Des del punt de vista més cartogràfic, la ciutat s’ubica a la vora del riu Tormes. Els seus dominis s’estenen al llarg dels seus 12.336 quilòmetres quadrats, i compta en l’actualitat amb 159.000 habitants, població suficient perquè els seus carrers estiguin perpètuament ocupats. El tràfec és constant, els seus habitants desafien el fred intens de l’hivern i la intensa calor de l’estiu. I és que Salamanca és una ciutat de contrastos. Les construccions més antigues conviuen en perfecta harmonia amb locals avantguardistes, modernitat que queda patent en observar l’esdevenir de la multitudinària població universitària. És, per tant, una longeva ciutat amb un esperit perpètuament jove. 

No és res estrany que la ciutat sigui seu de contínues manifestacions culturals, tant és així que l’any 2002 va ser seleccionada Ciutat Europea de la Cultura. Al llarg de l’any que ha transcendit com a efemèride, es van programar tot un elenc d’activitats que comprenien música, dansa, exposicions i representacions de carrer, des de les més clàssiques a les més avantguardistes. 

La Universitat de Salamanca és la segona més longeva d’Espanya, per darrere de la de Palència, que ja no existeix en l’actualitat. El fundador no podia ser un altre que Alfons X, “el Savi” qui va atorgar el títol d’universitat a les escoles catedralícies. Aquest títol va ser ratificat pel Papa el 1255.

A mitjan segle XVI estava en ple auge. La vida de la ciutat girava entorn de la Universitat. Les eleccions del professorat, en les quals participaven activament els estudiants, eren seguides amb interès per tota l’urbs. A les aules es va gestar un moviment de pensament global, l’Escola de Salamanca, en el si de la qual es van elaborar molts dels conceptes moderns de política, dret o economia.

A les parets de la Universitat es poden sentir ressons del passat, al mateix temps que es nodreix de nous intel·lectes. Al visitant, la tradició l’obliga a trobar la "granota" en l’esplèndida façana d’estil plateresc. A les escoles menors, destaca el pati amb arcs mixtilinis i cresteria barroca.

La ciutat vella de Salamanca és tan rica en llegat arquitectònic que va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985. S’hi enclaven les dues catedrals de la ciutat, la vella, del segle XII i d’estil romànic, i la nova, de magnituds majors, que data del segle XVI i és d’estil gòtic. Una harmoniosa plaça coneguda com El Patio Chico, és el nexe d’unió entre el romànic i el gòtic. Des d’aquest encantador lloc es pot observar el cimbori romànic de la Catedral Vieja, anomenat Torre del Gallo per la seva coberta d’escates. Prop d’aquest romàntic enclavament n’és un altre que no és menys: el Huerto de Calixto y Melibea, on es diu que se situa la trama de la novel·la La Celestina de Fernando de Rojas, al costat de les restes de la muralla romana.

També a la ciutat vella s’enclava la Plaza Mayor, reconeguda com una de les més belles del món. D’estil barroc, és coneguda com un lloc d’intercanvi de sabers. Encara avui en dia és un dels llocs favorits dels habitants de salamanca. Un ràfec de la plaça està ocupat per l’ajuntament de la localitat, a l’esquerra s’ubica l’església romànica de San Martín, mentre que a la dreta s’erigeixen les cases suportades per columnes, les sabates de les quals tenen representats, mitjançant símbols, els dies de la setmana.

Entre innumerables convents, palauets, cases senyorials, fondes i torres, destaca per pintoresca la coneguda com a Casa de las Conchas. Va ser construïda a finals del segle XV, sota els preceptes de l’estil gòtic civil. La seva façana està profusament decorada amb unes 350 petxines de pelegrí, distintiu de l’ordre de Santiago.