Des del Diumenge de Pasqua fins al de Resurrecció, milers de devots celebren, entorn de les germandats i confraries, la seva popular visió de la Passió. La ciutat es transforma en un sublim espectacle de sons i silencis, aromes i colors, expressió d’una fonda religiositat entorn de les grandioses imatges de Jesús del Gran Poder, l’Esperanza de Triana o La Macarena.

La Setmana Santa de Sevilla se celebra des del segle XVI. Els actes comencen amb el pregó del Diumenge de Pasqua, dia que es recorda amb processons l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. A partir d’aquí cada germandat té assignat el seu dia i recorregut per a lluir els seus passos pels plens carrers de la ciutat. Una imatge quasi permanent fins al Diumenge de Resurrecció, il·lustrada pels diferents passos i la vistosa imatgeria dels confrares.

Tots els dies hi ha processons a la tarda i a la nit. Cada confraria treu el seu pas de la seva parròquia i encara que té el seu propi recorregut, hi ha un tram comú. Es coneix com "carrera oficial", i comença al carrer Campana i acaba amb la sortida de la germandat per la catedral. En aquesta zona es col·loquen cadires i llotges per a contemplar el pas de les confraries, i per a adquirir-los cal abonar un import, com si es tractés de l’entrada a un espectacle.

Després d’abandonar el temple, el seguici torna a la seva església per un camí diferent del d’anada i crea així una espècie de circuit i permet que més gent gaudeixi de la desfilada. Una tradició que dóna molt de color a la festa són les emocionants saetes o tonades flamenques que els fidels des dels seus balcons dediquen a les imatges, totalment a capella.

Són molts els sevillans que acompanyen les imatges ja sigui vestint l’hàbit de natzarè, portant ciris, creus o antecedint els passos com a acòlits ceriferaris o turiferaris. Altres realitzen la penitència portant sobre els seus muscles les andes processionals com a portants. Són un total de 59 germandats les que animen cada dia aquesta representació de la Passió de Crist. I és que participar en aquesta festa tan important és tot un privilegi i motiu d’orgull per als sevillans.

Cal destacar que alguns passos porten l’acompanyament musical de bandes o agrupacions musicals que contribueixen al caràcter tan festiu que només la Setmana Santa andalusa ofereix. Un altre detall important són les talles de Verges sota pal·li; imatges barroques abillades amb corones d’or i argent, mantells brodats i túniques de vellut que a penes deixen al descobert les mans i el rostre de la santa.

El Divendres Sant se celebra "La Madrugá", anomenada així pel moment en què se celebra, que aporta un halo extra de misteri a un acte religiós tan solemne. Aquesta nit del Dijous al Divendres Sant és el moment més especial de tota la Setmana, ja que surten a passejar algunes de les imatges més venerades. El Jesús del Gran Poder, la Macarena, l’Esperanza de Triana o el Cristo dels Gitanos congreguen milers de fidels i curiosos als carrers en un ambient de pur sentiment.

Restarà el cap de setmana abans que arribi el Diumenge de Resurrecció o de Pasqua. És un dia d’alegria per la tornada de Jesucrist a la vida, però no obstant això, de tristesa, perquè la festa toca a la seva fi. Just a temps per a oferir al poble sevillà uns dies d’assossec i tornada a la rutina abans del pròxim gran esdeveniment, la Feria de Abril.