A 40 quilòmetres al sud de Porto s'ubica Torreira, un petit poble amb encant mariner emmarcat entre la seva ria i el mar, a què fan de barrera grans sorrals. La seva platja és un mar de dunes esguitat de barques de tradició mil·lenària que li aporten un bell colorit. 

La vila ofereix una imatge de petites cases, principalment habitatges unifamiliars decorats amb el sempitern taulellet portuguès, amb pedra decorativa o pintades de colors. Són patrons comuns a tots els pobles de costa portuguesos, però hi ha més. En ells domina un ambient molt assossegat, tal vegada per l'influx de les ries i l'oceà. A més estan les típiques cases tradicionals de fusta pintades en colors vius a ratlles. També n'hi ha en la seva versió actualitzada, construïdes en ciment o formigó.

És fàcil trobar-se amb els típics vaixells ‘moliceiros'. Són velers plans i allargats que recollien un alga que era utilitzada com a adob. Es distingeixen pels seus colors vius i la seva proa elevada en corba, portant a la memòria els vaixells víkings. Als seus flancs sol haver-hi dibuixos ornamentals que són tota una manifestació de la cultura popular. Avui en dia la seva funció és merament decorativa i es conserven per l'interès de mantenir vives les tradicions.

Tant a Torreira com a Aveiro i les seves localitats pròximes, el mar ha sigut al llarg de la història la font de vida més potent. Fins no fa molts anys es continuava utilitzant la pesca de tracció animal, que avui queda com a mera anècdota. Es tracta de tot un art pesquer tradicional, la “xávega”, que consisteix a traure les xarxes a un quilòmetre de la vora, sent la barca tirada per bous. Generalment s'empraven 8 bous en parelles de 2 i les xarxes mesuraven uns 500 metres.

Els avanços tecnològics han fet que finalment els tractors hagin substituït els bous i els motors al tradicional rem, però encara perviu la tradició en certa manera. I com que ja es dóna poques vegades, cada vegada que hi ha una pesca amb bous es congreguen multituds per veure la pintoresca estampa. Ara són els tractors els que empenten amb menys emoció la xarxa cap a la vora, encara que continua sent molt curiós veure desplaçar-se entre els monticles de sorra per moure la barca o les xarxes.

La raó de la persistència d'aquest tipus de pesca des de sorral és la mateixa que la que va originar-la. Torreira, com altres poblacions, incloses les espanyoles, no comptava amb port, per la qual cosa es va aplicar aquest model. Com a hores d'ara les barques continuen encallant-se a la sorra i no hi ha cap construcció, la “xávega” continua sent l'única opció.

Es van dissenyar llavors unes embarcacions per fer front a l'onatge de la costa, que es veuen amenaçades per les primeres envestides fins a endinsar-se al mar. No cal dir que aquesta forma de pesca no pot realitzar-se si el mar no està en calma. Una vegada endinsada un quilòmetre, la barca estén la xarxa en forma circular. Una hora després els caps es lliguen a dos tractors que tiren cada un d'un costat, arrossegant la malla que tanca els peixos encara vius, agitant-se amb desesperació.

Avui en dia la pesca és també un hobby molt apreciat i no importa el bon o mal temps, sempre que es troben pescadors amb la canya llançada a la ria, a l'espera d'algun trofeu.

A quasi 35 quilòmetres al costat oposat de la península en què se situa Torreira, es troba Aveiro, que no pateix les inclemències del mar, sinó la tranquil·litat del seu entorn de llacunes. Les aigües del Vouga arriben al mar, deixant la ciutat tallada entre canals i fent que aquesta vila atlàntica sigui proclamada com la Venècia portuguesa. La ria comunica amb la ciutat a través de 3 canals, però l'eix de referència és el canal central, des del qual es pot anar visitant un o altre marge de la Ria.

El marge esquerre compta entre els seus encants amb les façanes d'Art Nouveau reflectits en les aigües, així com els vaixells sargaceros, que passegen el seu alegre cromatisme pel canal. Curiós és el barri del Rossio, amb el seu aire oriental de jardins i palmeres. Pel que fa als monuments, destaquen la taulelleria de l'estació de ferrocarril o l'església do Carmo. Més històric resulta el marge dret amb l'elegant plaça de la República, el Teatro Aveirense o el Museo de Aveiro, que guarda valuoses i interessants peces, inclòs el mausoleu de la infanta princesa Joana. 

Passejar per la ria amb barca és tot un plaer a través de 47 quilòmetres de laberíntics canals, respirant la suau brisa marina. I no ho és menys sortir als afores per contemplar la bellesa de les seves llacunes i terrenys aquosos que alberguen una gran riquesa ecològica i paisatgística. No es pot deixar de visitar unes platges de somni d'aigües cristal·lines i majestuoses dunes, que són reserva natural.