Una simple mirada a l’horitzó de la ciutat de Trujillo, a la província de Càceres, revela la identitat miscel·lània d’aquesta prolixa localitat d’Extremadura, rica en oriünds il·lustres tant com en patrimoni arquitectònic. Les restes de la muralla àrab i les torres de Santa María la Mayor i Santiago són els límits del seu paisatge històric, marc des del qual Francisco Pizarro es va embarcar en la més famosa aventura naval que culminaria amb el descobriment del Perú.

La figura de l’aventurer espanyol és l’emblema de la ciutat. Muntat en el seu cavall, presideix la plaça Mayor, centre neuràlgic de Trujillo. La figura eqüestre de bronze, amb un pes de 6.500 quilograms, va ser realitzada l’any 1927. Per conèixer amb més profunditat la figura de Pizarro és recomanable la visita a la casa museu Pizarro. El casalot medieval, del segle XV, està blasonat amb l’escut de la família del conqueridor. La plaça Mayor, rodejada de belles porticades, és un centre habitual de reunió i hi trobem els millors restaurants.

L’església de San Martín, construïda en el segle XVI sobre preceptes del ja decadent barroc, és un testimoni mut de l’esdevenir de la història. L’accés al temple es realitza per dues portes, l’occidental, d’estil renaixentista i la meridional, coneguda com la “Puerta de Las Limas” pels fruits tallats. Al seu costat se celebraven els consells de la ciutat. 

La de Santiago és una de les esglésies més primitives i interessant del Trujillo medieval. La construcció es va iniciar durant la dècada del segle XII. Després d’habilitar la part baixa, l’edificació va ser abandonada per la conquesta almohade de 1196 i va ser represa després de la reconquesta amb un estil romàntic tardà.

L’església de Santa María la Mayor va ser un edifici tardoromànic del segle XIII del qual es conserven escassos vestigis originals, ja que va ser reconstruït en el popular –cap al segle XVI- estil gòtic. Malgrat patir adversitats al llarg de la història, és avui en dia un valuosíssim llegat arquitectònic. Dels dos campanars, el més conegut és el denominat “Torre Julia”, una fidel reconstrucció del segle XX de l’original, que va ser derruït el 1871 després de patir danys estructurals irreparables durant dos terratrèmols. El campanar també es va fer cèlebre en la dècada dels 70, ja que un dels artesans encarregats d’elaborar els ornaments durant la reproducció de la torre es va prendre la llibertat d’esculpir, a manera de capitell, un escut de l’Atlètic de Bilbao.

Com si d’alguna cosa mística es tractés, un triangle conforma en el mapa la ruta dels conqueridors, tres localitats que van tenir el privilegi de veure partir els audaços descobridors de terres llunyanes. Tres de les localitats més emblemàtiques en la denominada ruta dels conqueridors són Trujillo, d’on era Pizarro, Orellana i García de Paredes, Medellín, població que va veure néixer Hernán Cortés y Guadalupe, centre evangelitzador de l’edat mitjana espanyola. 

Guadelupe conserva intacta l’atmosfera de retir espiritual adquirida durant l’edat mitjana. És ineludible la visita al seu monestir, Patrimoni de la Humanitat i focus cultural, religiós i polític, que conté al seu interior enormes riqueses artístiques i arquitectòniques. A l’ombra del centre religiós s’estén La Puebla, una intricada trama de carrers encisadors. A Medellín, és una fortificació àrab construïda entre els segles X i XII la que vetlla la ciutat. Sobre el solar on originàriament va estar la casa bressol d’Hernán Cortés s’erigeix avui en dia un monument en homenatge a les seves gestes. És altament recomanable deixar-se imbuir del romanticisme que impregna el passeig pel Puente Barroco, construït en temps de Felip IV i que salva el riu Guadiana al seu pas per la localitat.