Situada al centre oest de la província, el visitant trobarà en aquesta comarca pobles per descansar. Comprèn un territori de més de 50 municipis entre planes i frondosos boscos de pins i alzines. És un territori solcat de nord a sud per tres rius -Voltoya, Eresma i Moros-, les seves riberes plenes de vegetació són un refugi que incita al repòs. L'altura d’aquesta terra permet també escrutar la planura castellana i les serres circumdants. 

La seva estampa està marcada per la presència de llacunes naturals com la Laguna Rodrigo o Navas de Oro, on recalen ànecs, cigonyes i altres espècies en el seu viatge cap a terres més càlides. A La Campiña, la terra ofereix els seus béns a l'home. L’àmplia extensió de pinedes resineres es envaïda de visitants a la tardor a la recerca de rovellons, mentre els amants de la pesca poden exercir el seu esport en rius i tolles poblades de tenques o acostar-se a l'embassament de Juarros de Voltoya a la recerca de crancs.

Encaixonada en el sud-est i integrada per 50 municipis, aquesta és una comarca dominada per la serra de Guadarrama. És el lloc ideal per delectar els sentits a través de les rutes naturals i el senderisme en un paisatge de contrastos entre muntanya i plana. Una diversitat que va dels blocs muntanyosos de la serra als terrenys plans d'explotació agrícola, passant per pastures i petites poblacions ramaderes. 

Entre les seves imatges, el visitant veurà pastius i matolls al cim, pinedes i rouredes als vessants, muntanyes d'alzina, valls, camps de cereals i planes fèrtils fluvials. Paratges naturals que cal destacar són el Río Viejo i Pirón, la vall encaixada del riu Cega, el gran escarpament del riu Moros al seu pas per Valdeprados o el roquissar d’Ortigosa del Monte, entre molts altres. 

El seu nom indica el paisatge que domina aquesta superfície de duna continental poblada per denses masses de pi resiner i pinyoner. El primer dels seus sectors s'estén per la vall del Cega, des de Remondo i Mata de Cuéllar fins Veganzones, mostrant una massa forestal tancada i extensa, adornada amb boscos de ribera. Com un oasi apareixen les llacunes de Cantalejo i Lastras de Cuéllar, dipòsits naturals que alberguen un nou ecosistema. Aquesta diversitat de la regió pot descobrir-se en una ruta seguint el riu Cega. 

El segon sector de la Tierra de Pinares s'estén per les conques dels rius Pirón i Eresma. El descans a l'ombra a les riberes dels rius regenera el caminant fatigat. Rumb al nord-oest es pot sortir d'aquesta immensitat boscosa a la recerca dels camps de cereal que cobreixen els robustos erms, només afectats per valls de roca nua. És el cas del Duratón, amb les seves gorges, embassaments i escarpaments verticals, meandres complicats i coves, on es pot realitzar piragüisme i pesca de truites. 

Als pobles de Segòvia és possible trobar-se des de gravats rupestres a vestigis d'èpoques romanes en ponts o calçades com la de Coca i muralles com la de Bernardos. Igualment, es pot gaudir de l'arquitectura popular a través de les cases de qualsevol poblat, des del mudèjar ladrillado a l'ús de la pissarra o al romànic imperant en esglésies i palaus medievals amb elements gòtics o, fins i tot, barrocs. Sense oblidar carrers, façanes i places majors, que són l'essència del poble segovià. 

Allotjar-se en establiments rurals és la millor forma de conèixer festes patronals, processons, romeries, jotes segovianes, concerts d'orgue a les esglésies o encierros, activitats que formen part de la cultura popular d'aquestes aldees segovianes. També la matança és un procés tradicional que encara avui es practica i culmina en l'artesania dels embotits de porc. No és l'única producció artesanal, ja que es conserven oficis quasi extingits, com els treballs de forja artesanal i gremis com els terrissers, rajolers, boters o resiners. 

En qualsevol racó de les terres segovianes on vagi, el visitant té garantit el plaer del bon menjar. I és que la riquesa i abundància de productes fa de la gastronomia segoviana una de les més conegudes. Restaurants, posades i cases rurals fan gala del seu plat per excel·lència; el porquet o lletó torrat en forn de llenya, tendre i sucós. Les carns regnen a la cuina de la província, destaquen també les xulletes de xai, el rostit de pollastre de corral o els embotits. 

No es poden deixar de tastar mels i formatges d'elaboració artesanal com els de Tolocirio, Armuña o Escalona del Prado. Bolets variats, especialment els rovellons de tardor, mongetes, cigrons i hortalisses són altres de les viandes que la terra proporciona i després del seu pas pels foguers es transformen en deliciosos plats tradicionals.  

Combinacions de menú que sempre cal acompanyar amb vins de la terra, de Rueda, Valtiendas, Sacramenia, negres i rosats joves o de major repòs en bóta de roure. La rebosteria és un altre plaer, rica en pastes i dolços de qualitat artesana l'origen de la qual sol estar en les festes patronals i altres esdeveniments. Des de les exquisitats de cada poble fins a la brioxeria artesana, flams, quallades, iogurts, o brulls elaborats amb llet d'ovella, de suau textura i sabor.