És una de les ciutats més belles d'Itàlia, sobretot gràcies als seus exquisits edificis i obres d'art. El simple passeig pel centre històric és una aposta segura per a gaudir de fantàstiques caminades, admirant esglésies, ponts, carrers empedrats, places, estàtues, façanes medievals, fonts i inscripcions a la pedra mil·lenària. La màgia és encara més gran a la nit, envoltada en la boira hivernal que ofereix als enamorats més intimitat.

Verona és una ciutat amb molta història ben testimoniada. Encantadora i acollidora, permet al visitant traslladar-se en el temps. Com a nucli pròsper al llarg dels temps, les grans obres van florir a la ciutat. Un dels monuments més rellevants és la històrica entrada a la ciutat, Ponte Pietra, restaurat per última vegada l’any 1945 després de ser bombardejat.

Espectacular és La Arena, un colossal amfiteatre romà de pedra consistent en un oval de 152 metres de llarg i 123 d'ample, que pot acollir 22.000 espectadors. Construït en el segle I, en el regnat d'August, es conserva de manera excel·lent i continuen havent-hi interpretacions a l'aire lliure de teatre i òpera, encara que a l'hivern es traslladen al Teatre Filharmònic. 

Aquest focus principal de monumentalitat es troba en la Piazza Bra, enfront de la qual s'erigeix també el Palazzo Barbieri, de 1883. Altres palaus de gran bellesa són el Gran Guardia, de 1610, i la Palazo Guastaverza, obra de Sanmicheli, l'arquitecte més present a la ciutat. En l'altra gran plaça, la Piazza dell Erbe, destaca amb façana neoclàssica el Palazzo Comune.

I és que als veronesos els agrada reunir-se als seus fòrums. La Piazza dell Erbe, on abans hi havia el fòrum romà, avui emmarca un colorit mercat de fruita i verdura. Els seus voltants conformen un bell conjunt arquitectònic en què destaquen la font de La Madonna Verona, tot un emblema de la ciutat, les columnes del mercat i de Sant Marc i els més de 80 metres de la torre Lamberte, la construcció dels quals va començar en el segle XII.

Verona va viure la seva edat d'or en la tardana edat mitjana, amb el senyoriu dels Scaligeri. Va començar un període artístic i cultural, i va atreure artistes i poetes, com Dant, Petrarca i Giotto. Artífexs d'aquest moviment cultural van ser les famílies aristòcrates, en especial els Scaligeri que, en el segle XIV, van aixecar la seva fortalesa, amb un magnífic fort i passarel·la sobre el riu. Ara és el Museu Cívic d'Art, que exhibeix pintures i escultures de Pisanello, Stefano da Verona, Giordano, Tiziano i Tintoretto.

La família Alighieri va omplir Verona d'elegants edificis i va exercir el mecenatge de Dant Alighieri, entre d'altres. A aquest poeta es dedica un monument en la Piazza dei Signori. També es poden visitar els sepulcres d'aquesta noble família, les Arche Scaligere custodiades per pètries estàtues de cavallers de l'edat mitjana.

Però si alguna cosa fa universal la ciutat és una de les obres més famoses de Shakespeare, que va immortalitzar el tràgic i incomprès amor de Romeu i Julieta. Es diu que l'obra es va basar en dramàtics fets reals que van succeir l’any 1302 entre la família dels Montescos i els Capuletos. Mite o realitat, la casa d'aquests és un dels racons més visitats, amb especial atenció al balcó de Julieta

El que és innegable és que la casa té un encant a l'estil antic. Al seu pati hi ha una escultura de l'enamorada que es diu que dóna sort en el tema sentimental a tot aquell que la toca. La porta i la façana estan cobertes de missatges d'amor en diferents llengües, testimoni del pelegrinatge que es viu aquí. La casa de Romeu només es pot contemplar per fora, però la tomba de Julieta es pot visitar a l'altre extrem de la ciutat, a la cripta del monestir de San Francesco al Corso.