A la costa accidentada banyada pel mar Cantàbric, Comillas alberga la millor naturalesa i l'arquitectura més captivadora. Modernistes com Gaudí, Martorell o Llimona van deixar impresa la seva empremta a la localitat marinera. La Universitat Pontifícia és un viu testimoni de l'evolució dels estils arquitectònics amb els seus tres dispars edificis i el casc empedrat històric ha estat designat conjunt historicoartístic. En síntesi, Comillas és una localitat petita però concentrada, que mereix un recorregut profund. Cada un dels seus racons és una satisfacció per al visitant. 

La localitat càntabra pot presumir de ser bressol d'inspiració dels millors mestres modernistes, protagonistes del seu personal i bellíssim caràcter estètic. El marquès de Comillas va ser l'impulsor de les obres més emblemàtiques de la vila, i va llegar a la seva localitat estimada aquest patrimoni arquitectònic d'incommensurable valor.  

El parc natural disposa de diversos centres d'informació, que guiaran els passos extraviats del visitant. Està equipat amb zones d'esbarjo i senders senyalitzats per facilitar encara més l'aproximació segura a la naturalesa.

A la localitat càntabra de Liendo, envoltada de turons gloriosos i a l'empara de "la ballena", un gran promontori calcari, es troba Sonabia, una platja per als qui han declarat la guerra al banyador. Pionera a la pràctica del nudisme, aquesta platja amagada és ideal per als amants del bronzejat integral que no vulguin renunciar a la seva intimitat. Els usuaris més assidus donen fe de l'absència total de tafaners a la sorra fina

Malgrat ser eminentment nudista, també acull banyistes més pudorosos; de fet s'hi respira un ambient tan liberal que fins i tot els gossos hi són benvinguts. El millor amic de l'home troba en aquesta platja un dels pocs santuaris on es permet la seva presència, això sí, respectant sempre les normes bàsiques de convivència. Sonabia no disposa de dutxes ni de servei de socorristes, per la qual cosa cal extremar les precaucions a l'hora de banyar-se en les seves aigües transparents.

La platja gallega de Rostro, a Finisterre, escenifica tota la bravura del mar Cantàbric. El terrabastall de les ones trencant a la costa fa reviure les llegendes de naufragis i monstres de llegenda a la fi del món. Aquesta platja, de bellesa insòlita, d'aigües clares i amb forma de mitja lluna és a prop del cap de Finisterre. Totes dues visites són una opció excel·lent per escapar-se del món conegut. 

Galícia compta amb moltes cales petites, salvatges i pràcticament desconegudes. A As Catedrais (Mariña de Lugo) el banyista pot gaudir tant de les seves aigües procel·loces com de la bellesa de les coves i roques, excavades durant mil·lennis pel mar. 

La platja de Doniños és una de les més boniques del nord d'Espanya. Enclavada a Ferrol, província de la Corunya, és un sorral enorme, de sorra fina i blanca, d'aigua transparent, envoltada de dunes perfectes i tot de serveis per als banyistes. L'onatge esplèndid serà una delícia també per als surfistes. A uns cinc minuts de Doñinos hi ha les platges San Jorge, i a uns cinc minuts més, Esmelle i Cobas, totes del mateix estil.  

Zarautz és una de les platges més freqüentades de Guipúscoa, un dels pocs casos en els quals val la pena estrènyer-se amb el veí per gaudir d'una jornada de platja. Bascos de tots els racons, navarresos i turistes procedents d'arreu es troben en aquest sorral enorme. A la platja de Zarautz es concilien totes les activitats pròpies de l'entorn i l'època: esports aquàtics i de sorra, passeigs que poden arribar fins a una hora i mitja, si s'opta per recórrer la distància entre les dunes i la roca Moiarri, el famós "vuelta y vuelta" a la sorra i els refrescants capbussons. Els que es dediquin a aquesta última activitat, a quedar-se en remull fins que els dits s'arruguen, que no perdin de vista l'equip de socorristes. Zarautz és una platja oberta i pot ser traïdora. Per això, qualsevol precaució sempre és poca.

A Astúries resulta especialment complicat decantar-se per un sorral o un altre. N'hi ha per a tots els gusts i necessitats. La platja de Xibares, a pocs quilòmetres de Gijón, al municipi de Carreño Candas, és un bell caprici de la naturalesa, que ha enllaçat muntanya i mar. La muntanya que s'endinsa al mar és el cap Torres, anomenat així per dues torres consagrades a Júpiter en allò que havia estat la ciutat de Noega.  

A Caravia, un municipi petit i preciós de la costa oriental d'Astúries, es troba la platja de l'Espasa, on es pot gaudir sense aglomeracions de la comoditat d'una platja ben equipada en un entorn natural incomparable.  

La platja del Silencio està envoltada de penya-segats, formant un dels paisatges més bells del litoral asturià. El seu nom ofereix una idea encertada del sorral. A la seva estreta franja de finíssima sorra blanca es respira quietud, tranquil·litat i relax. Tot un bàlsam per a l'estrès.